La línia

Un relat de: llumdenit

Mans que acaricien cortines de seda,
soroll de roba estesa al vent,
mirada perduda en l'horitzó d'aquest mar...

Tot això ho tinc dins el marc de la meva finestra. Només m'hi acosto i em canvia l'ànim. I quan el sol es fica entre les escletxes de la persiana, baixo a la platja. Ja no hi ha tanta gent, i no puc deixar de mirar l'horitzó. Busco i no trobo.
Qué busco, encara no ho sé, però mentre no ho trobi, gaudiré de llargues estones mirant la línia de l'horitzó, que em té hipnotitzada.
Només em preocupen les gavines. Un dia vaig veure com una baixava en picat i donava un cop al cap d'un pobre home. Va caure en rodó però no es va fer res, només va tenir un espant que potser no es referà mai més.
Es per això que porto barret, em sento protegida dels atacs imprevistos. No vull que res em distregui. I l'horitzó encara hi és, pacient, sempre allà mateix, al final d'aquest mar que avui és tan blau i brillant.
Alguna cosa d'acosta des d'allà i jo seré aquí esperant, mentre el sol em toca la pell i la brisa del mar em treu la son de sobre.
Algú va dir que qui espera, desespera... no és le meu cas, tinc paciència.

llumdenit

Comentaris

  • Quadres[Ofensiu]
    Melcior | 12-02-2007

    es un relat que he escrit inspirat amb aquesta línea ,que a mi també amb té absort ,encara que jo no visc pas al costat del mar .
    Endavant.

l´Autor

Foto de perfil de llumdenit

llumdenit

33 Relats

60 Comentaris

36154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Estic aqui des de fa uns quants anys, però no n'era conscient. Un amic em va donar la mà i em va ensenyar el camí, i ara si que si, per fi.
Em posaran falta per arribar més de quaranta anys tard? No crec, perque he trobat la llum de nit.
Has sentit mai un calfred al clatell mirant la lluna una nit qualsevol? soc jo, que et parlo a la orella, em sents? ei, només et vull dir hola, no t'espantis.
Benvingut al club de la màgia de la lluna, la llum de nit.
Respira...

si em voleu dir alguna cosa: titindia@hotmail.com