Juguem?

-Ei, una pestanya! no et moguis...va, bufa, però abans demana un desig- li va dir en Carles.
-desitjo, desitjo... ser feliç!
-ah molt bé, i què et falta per això?
-doncs no ho sé, a veure, salut en tinc, tot i que no em cuido massa. Els meus fills podrien estar millor, però tot arribarà, només estan passant moments complicats. No tinc casa, però no falta gaire per tenir-la. Tinc amics que em fan sentir molt bé. Tinc empenta i disfruto creant. Estic contenta de poder-me emocionar amb poca cosa, com els nens petits. Diners? els justos, no m'en calen més...- va dir la Mercè, un discurs que la va deixar parada.
-te'n adones que potser tens més que molta gent?
-mm...em sembla que canvio el desig, puc?
-va, prova- va dir en Carles
-desitjo, desitjo... adonar-me de que no em falta res per ser feliç.
-vaja, ara m'agrades més.
-i tu, Carles, què desitges?
-jo no tinc cap pestanya per bufar.
-és igual, és un joc.
-doncs desitjo, desitjo...la lluna!- va dir somrient.
-està massa lluny, no et conformes amb menys?
-no està lluny, la veig als teus ulls, vine, acosta't- va dir en Carles i li va donar un petó de sucre a cada parpella.
-i ara, a què juguem...un domino?
-jaja, noo, que et guanyo- va dir la Mercè
-això està per veure.

llumdenit