Quin és el veredicte ? ( ARC A LA RÀDIO. ABRIL. CULPABILITAT )

Un relat de: joandemataro

En Robert odiava la violència .En pocs segons li van passar per davant els fets que li havien dut fins allà…

Havien quedat a la Pça Urquinaona, des d’allà anirien caminant fins a Pça Catalunya. Estudiaven junts a la Universitat de Barcelona, la joventut els bullia per dins i no entenien d’injustícies silenciades. Si miraven enrere, només que veien cobdícia i apatia; si miraven als costats, la injustícia i el desencís s’estenien imparables com una epidèmia; al davant tot era foscúria.
L’Assemblea d’estudiants va decidir afegir-se a la Vaga General del dia 29 de març contra les retallades econòmiques i socials imposades pel govern de torn ; ells, però, s’afegirien a la seva manera.
Era l’inici de la Revolta Social: corredisses, contenidors cremats, vidres trencats…

Se sentia marejat, una suor freda li lliscava per la templa, l’estómac el tenia com un globus desinflat i les mans li suaven. En Robert era dret; amb els ulls tancats, com si així pogués evitar sentir el veredicte del jutge: ………. ( *)


Es va despertar sobtadament , suava i panteixava. Tot havia estat un malson; només eren les cinc del matí però es va llevar, va caminar fins el lavabo a les fosques. Tranquil, no passa res- li va dir al mirall, mentre es refrescava la cara. No t’agafaran.




N.A.- ( *) El veredicte? Dicteu-lo vosaltres, jo no em veig amb cor.

Comentaris

  • En la vida,...[Ofensiu]
    free sound | 11-04-2012 | Valoració: 10

    ... tot són instants!
    Lluites i somnis, que venen i van.
    Enhorabona pel relat, el terror i la por no ens han de fer callar!
    La violència d'estat sempre ha molestat...
    Una abraçada sense retallades,
    i avui un petó, escrit i pintat...

  • Molt actual[Ofensiu]
    Materile | 10-04-2012 | Valoració: 10

    Un relat que fa pensar en els moments que estem vivint. Les teves paraules m'han traslladat en aquest món de protestes i precarietat que ens estan imposant.

    Molt bo, ben estructurat i que ens sorprèn al final: tot ha estat un somni angoixant, però necessari...

    Materile