Quelcom

El subjecte es va fer objecte
I es creia en ell feliç

Identificat, com una àncora que garreja, ell era el seu referent.

Com les selfies de la jovenalla
que en trones, insolents eternitzen l'instant
burlan en va la immortalitat

Com un penell a barlovent
roman inamovible

Seria el seu far.

Encadenat a l'objecte
s'enfonsa a abismes.
aquosos profunds obscurs

imbuït per la cultura de consum i negació de la mort
Jau aliè a les indetectables intangibilitats sempiternes

L'objecte conclou i ell roman absent
El licantrop cronòfag es fa present
Desigs ferotges de repulsa i retrets
Trencat el somni dels inerts.

Neguits creixents com onades intermitents
Li truquen a la porta constantment
Valent ix a rebre les fòbies amatents

I veu l'error finalment

Sols negant l'objecte existeix

Deixar anar els globus un a un........
el fetitxisme, el vouayer i en Narcís

que s'enlairaven i enlairaven....

Fins que es fonien en un cel gris trencadis