Què volen aquesta gent?

T'he de dir que encara no ho tinc clar, tinc els meus dubtes, les meves contradiccions Mercè, saps que vam viure la postguerra, molta gana i poc menjar, tota mena de dificultats que ja t'he explicat altres vegades...després més endavant les coses anaren millorant, teníem feina, teníem pau, podíem menjar tres cops al dia, vàrem viure la immigració andalusa, sobretot, ens va costar adaptar-nos a nosaltres i encara més a ells, és normal, qui vol deixar la seva terra? el tros de rostoll on viu i s'ha fet home? o dona, però el temps tot ho va posant al seu lloc i el treball per a tothom feia oblidar altres coses; sí ja ho sé el català prohibit, vexat i tota la nostra cultura, però a vegades quan ets al bell mig de la vida els arbres no et deixen veure el bosc...estàvem aïllats...bé vaja valoro viure en pau i convivència i penso que a Espanya tots som veïns i m'agrada tenir bones relacions de veïnatge.
Així àvia, mmm és boníssim aquest pollastre amb prunes, així àvia tu, tu, no vindràs demà a la manifestació, pensa que hi serem tots els que sentim aquest país i el volem en llibertat, lluny d'aquesta Espanya greixosa i antiga, que viu en el passat, en la que era una, gran i lliure, sí àvia....
Mercè, penso que l'àvia ja és massa gran, i ella pensa com pensa, l'hem de respectar, quan et fas gran tens més temps al darrere que al davant, bé ja m'entens, no ho sé, et dic que si no hi vol anar no la podem pas obligar...de fet tu i el teu germà sou ben bé de la ceba, escolteu que ho arrangin els que ho han de fer i que per això els votem i cobren, això mateix els nostres polítics...uf! no hi ha lideratge en aquest país, poder sí que ens falta un nou Companys però ara els temps són diferents..
Però , pare, tu vindràs amb la mare o no vindràs? poder hi ha massa menjar no? trobo que avui en dia als països occidentals mengem massa i en el fons som el què mengem..
sí mare, l'escudella era boníssima, un brou mmm, i la carn d'olla, veus també forma part de la nostra cultura gastronòmica independent...
Alça germà, te'n vas d'un tema a un altre, crec que hem de tenir clar que som catalans, que tenim una història mil.lenària que desconeixem en bona part, és cert, però hi és, ens afaiçona, ens identifica i una llengua meravellosa, única com totes les llengües, me l'estimo, m'ajuda a saber qui sóc; vinga família animeu-vos i demà tots plegats a la manifestació, hem d'empènyer aquest polítics, què sàpiguen el que volem i el que no volem, perquè aquests del Tribunal Constitucional tenen uns collons com un toro i tots sabeu que estic completament en contra de les curses de braus...Bé, caram, hi ha tantes coses a canviar en aquest fotut país...
Sí, voleu una mica de meló, bé vaja una mica , és un dir, encara en sobrarà, tu Marga vols un suc de mango?, bé, sí, mireu! això del mango em fa pensar, fills meus , família tota, demà serà un altre dia i ja decidirem el què farem, sabeu que no ens agraden massa les multituds, la suor, trobar-te al bell mig de la gentada que es preveu que hi haurà sense poder moure't, ni endavant ni endarrere, poder ho veurem per la tele, sí com el futbol, és veuen millor els detalls...bé deia, això del mango... som en un món global, amb internet, amb comerç obert a tot el món, amb una joventut que estudia Erasmus i màsters arreu del món...les fronteres desapareixeran, acabarem sent, el que poder som, més en el fons,ciutadans del món, ni una sola religió ni una sola nació ni una sola cultura, ni una sola llengua, vivim i som globals,mestissos, visca el mestissatge...! vinga , brindem, bé, ja veig que no ho compartiu, ja ho veureu d'aquí uns anys tindrem un President de Catalunya d'origen àrab, o romanès o senegalès, sí però tots catalans, no és això una mostra d'aquesta globalització que us deia...collons en Montilla no és castellà? bé vull dir català d'allà...
Fill meu, em sembla que t'has begut l'enteniment, he viscut quaranta anys amb en Franco, amb pau sí però també reconec el què diuen els xiquets, amb una pau segrestada, una pau sense llibertat, sense poder parlar clar i català a tot arreu, només reclòs a casa, com si hi hagués perill de contaminació, podríem parlar de tantes coses...closes, tancades, mutilades pel dictador...malgrat tot , el temps passa i els països també en passen moltes, deixeu que el jovent es manifesti, i els grans i els vells si volen, pèrò que ho facin amb compromís, amb coneixement de causa, no a la babalà...
Caram àvia, no em deieu que tots plegats som veïns, que si la postguerra...és clar els temps canvien i nosaltres som fills de la democràcia, d'una democràcia que ara ens volen retallar...és bo, mare aquest suc de mango? prefereixo el meló, sí, es extremeny, és molt dolç...sabeu el meu professor de didàctica diu que demà és una ocasió única per expressar el que sentim i crec fermament que em sento més catalana que global...és que pare, quan t'envales perds el món de vista, bé vull dir el país de vista...ui, sí quin riure, de fet convé més riure que plorar, sabeu que penso en el fons, així fluixet, fluixet, no ho digueu a ningú...Adéu Espanya...en Maragall, l'avi, sí , el nostre gran poeta, tenia raó, pare, mare, àvia, llegiu-vos el seu vers, la seva oda "Adéu Espanya"...cal que siguem més ciutadans i menys consumidors.
I això què vol dir, germana, no t'acabo d'entendre, es pot consumir sense deixar de ser ciutadà...ah i personalment reclamo la identitat ,, també, de la cuina catalana, dels nostres cuiners...sabeu que tenim una cuina internacional...
de primera, i el menjar és el menjar, perquè com deia l'avi, al cel sigui, "vuit ventrell dóna mal consell". Vinga demà tots plegats a la manifestació, poder serà l'única de la nostra vida.
Voleu herbes, cafè, aromes del Montserrat?...