Et necessito. Hi seràs?

Encara quan et veig, penso en el dia que ens vam conéixer. Celebràvem l'aniversari de l'Irene, la meva amiga i companya de pis i la teva amiga i companya de classe. Tu vas arribar puntual amb dos amics més. Et mostraves tranquil, segur i encantador. Des del moment en què vas entrar per la porta vaig pensar que eres molt guapo, però a mesura que passava la nit, m'anaves demostrant que no només eres una cara "mona".
Gairebé no vam parlar en tota la festa, però els meus ulls et buscaven quan tu no els veies. Tu, inconscient del meu anhel, no paraves de riure i parlar amb els teus amics a quilòmetres de mi mentre jo intentava decidir si acostar-me a tu o no.
Va guanyar el sí, així que em vaig acostar i tu, que estaves parlant, al veure'm vas callar. Em vaig adonar que la meva presència allà era incòmode, així que entre resignada i rebutjada em vaig allunyar novament de tu.
Després de la festa vaig aconseguir que anéssim a ballar una estoneta a un pub que hi ha al costat del meu pis. No volia dir-te adéu, així que vaig intentar que els teus amics m'ajudessin a persuadir-te i sortissis encara que fos una miqueta amb nosaltres; el temps suficient per acostar-me de nou a tu i provar la teva reacció.
Al pub, cadascú va anar per la seva banda. L'Irene i jo vam començar a ballar amb tu. Al principi no sabies on mirar, ni quina escollir. Mentre ballàvem, no parava de cridar-te amb la mirada, els teus ulls a vegades sentien el meu crit silenciós, d'altres no. Passaven els minuts i jo sentia que perdia el temps. Jo ballava i tu no actuaves. -Està bé, ja sé que podria haver atacat jo, per què esperar a que ell faci el primer pas?- Però la nostra situació era diferent. Tu estaves "mig embolicat" amb una noia, res seriós, però t'agradava.
Veient la teva indiferència, vaig optar per renunciar a tu. Et sentia lluny i no veia cap camí per retallar la distància que ens separava. Així que me'n vaig anar a ballar, quan de sobte, una mà em va agafar i apretar contra un cos; el teu. Vaig obrir els ulls i et vaig trobar a tu. Estàvem tan enganxats, que l'aire no hi cabia. Nas amb nas, ulls amb ulls, boca amb boca.
Vam començar a ballar al ritme de la música. Dos cossos que es movíem com un de sol. No em podia creure el que estava vivint. Jo et mirava i et mirava, no em volia perdre cap detall del teu rostre, els meus ulls es perdien en els teus i l'únic que volia era que no s'acabés aquell moment.
Així és com va transcorrer la nit, entre mirades i abraçades. Malgrat que el desig estés a flor de pell, els meus llavis quasi no van tastar la teva pell.
Quan ens vam acomiadar vaig ser força freda, ho reconec, però tenia la sensació de que per tu només seria la noia amb qui vas passar l'estona al pub el dia de la festa i que no ens tornaríem a veure. M'ha passat tantes vegades que era fàcil imaginar que amb tu no seria diferent.
Els dies van passar, em vas enviar un missatge per quedar, jo vaig acceptar i... aquí ens tens, fa gairebé 25 dies que ens "conéixem" i ja sortim junts. Ets una persona desconeguda per mi, però tinc ganes de coneixe't, d'experimentar i de cRéiXeR al teu costat.
El principal problema que ens afecta és la meva "fredor" tan característica que sempre m'ha acompanyat. No sóc tan dolça com tu i em costa estar a la teva altura. És per això que vull canviar a poc a poc, de mica en mica, per tu i en part per mi.
No sé si estaràs disposat a deixar-me temps, però necessito el teu suport per acabar amb les meves pors. En tinc tantes per afrontar! No sé si estaràs disposat a caminar al meu costat, però si vull estar bé amb tu, i sobretot amb mi, les hauré de superar.
Hi seràs?*