Cercador
Que potser ets tu?
Un relat de: silvia_peratalladaTerra de tots,
aire de ningú.
algú d'allà al fons
espera solucions.
Que potser ets tu?
Què vols, el puny alçat i el foc al cos?
Doncs aquí em tens,
aquesta sóc jo,
no calen definicions,
miris on miris,
sóc tot raons.
Comentaris
-
el puny alçat...[Ofensiu]Capdelin | 30-06-2005
i el foc al cos...
no, no hi ha definicions, algú les va fer i tots de genolls adorant...
tenim maduresa i força per definir, per dibuixar, per estrenar altres camins i per pintar amb colors propis... per què la moda acceptem que evolucioni i les idees noves no?
els diccionaris són fòssils parats en el temps... hi ha nous mots que volen néixer!!!
una abraçadaaaaaaa i un petó!!!
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582467 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....