Cercador
Què hi ha en mi que no funciona?
Un relat de: albalunaParaules anorèxiques dins meu,
sons d'un pasat que mai tornarà,
hores que s'esvaeixen sense saber què fer,
pròposits que mai compliré
il.lusions futures però buides
mentides guardades en sarcòfags
veritats a mitjes'
medalles sense mèrit
insipiracions que arriven en el pitjor moment
Comentaris
-
Aniversari[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
Culpable[Ofensiu]El follet de la son | 26-01-2008
Ha arribat el moment de confessar la mentida.
Apareixeràs amb el rostre desencaixat,
les mans rovellades d'escriure fórmules vagues,
amb el coll ensucrat d'alcohol i l'alè ocult
rera els batecs del cor, amb les cames invisibles.
Els atrauràs amb la petició de les llàgrimes
gravades a les voltes del temps, els asseuràs
al teu davant i abocaràs tot el teu dolor
amb la mirada fitada als dibuixos trenats
d'un paviment borrós. Recorreràs tots els angles
del fred i del glaç mentre descendeixes al foc
del deshonor, i ho treuràs tot, com un Prometeu
que resa a la posta de Sol.
De cos present, mentre ells no saben res del que els passa,
desapareixeràs rera l'aigua de l'oblit.
Si,
ploraràs, sense saber-ne, plors oblidats,
marxaràs al volant vers el bosc de la nit negra
i ho voldràs abandonar tot a les mans dels sàtirs.
Et gravaràs a tu mateix amb coltells de ferro
a la ment d'aquest món desconegut que malparla
tothora de tu a les tavernes de la ignorància,
i el teu cabell brut de filferro s'emblanquirà
com les últimes nevades que ja se'ns acosten.
Però després, quan no tinguis mans, sense mirada
i esclau de la teva culpa, la colpejaràs
amb la força de qui ha arraconat, per sempre, el temps.
Només llavors sabràs qui ets, i la vida et serà
clara i nítida com una gota de rosada.
-
Si ets aixi,[Ofensiu]Xocolatina | 09-02-2007 | Valoració: 9
si aixo es teu, ja som dos, que el mateix es pot dir de mi:
pròposits que mai compliré
il.lusions futures
mentides guardades
veritats a mitjes'!
Mha agradat molt llegirte, et sento una mica a prop, imperfecta i fent preguntes com les meves que no se si tenen resposta!
Una llepadeta dolça per a tu,
Xocolatina
-
...[Ofensiu]l'home d'arena | 07-02-2007
tal volta que li cal... viure?
Si ens adonem del que sobra, no creu vos que sabrem de seguida el que ens manca?
Perdó per la gosadia, no sóc qui per donar lliçons a ningú, però m'ha vingut de sobte!
(No s'ofenga!)
Salut! -
cal mirar endavant[Ofensiu]aiguasalada | 07-02-2007
tot el que ens ha afectat o ens ha fet mal ha de servir per fer-nos més forts: cal aprendre que la vida es va fent a base d'ensopegades, però que ens hem de tornar a posar drets i seguir endavant.
Ànims, segur que tu pots. Ets més forta del que et puguis imaginar i sempre hi haurà alguna persona nova que serà un gran descobriment.
Una abraçada que t'envolti d'aigua càlida i que t'arribi fins al cor!
aiguasalada