Cercador
cada nit la mateixa història
Un relat de: albalunaLes meves mans troben a faltar les teves. No es que a aquestes altures em mori per tu com una tonta. Ja no t'estimo, t'enyoro una mica, i m'obligo a oblidar-te sense saber si encara es massa aviat o massa tard. I es aleshores, així, a les fosques, desvetllada, sense defensa, quan penso que si em veiessis aquí, morta de fred, vindries a consolar-me...
...com si poguessis...
...com si volguessis...
...com si a algú li importes...
Comentaris
-
benvinguda[Ofensiu]jmgg | 03-01-2006
Sempre hi ha algú a qui de ben segur l'importes.
Enhorabona i benvinguda a relats.
Et llegiré
Endavant i força companya
Josep Mª
-
Felicitats![Ofensiu]cassigall blau | 03-01-2006
Tens un estil d'escriure que m'encanta.
Una abraçada
pere