Pia

Un relat de: albaluna

Estem a Molinos, amunt i avall amb les bicicletes. Jo tinc gairebé 6 anys i no vull marxar. Recordo el flaire dels teus macarrons recent sortits del forn com si fos ahir mateix…els contes vora la llar de foc, els ametllers florits en un gener capritxós de sol, les petites figures dels gats sobre el banc de pedra i les nostres inquietuds segellades sota l'ombra d'un pi.
Pepito sempre t'animava dien-te d'amagat que t'estimava i a mi m'hagués agradat saber si realment era infinit aquell univers. Tu volies que fos astronauta i jo volia ser artista. I es que res no en sabía llavors dels mals de cap dels adults.
"Mira, t'he fet un dibuix"-et vaig dir-, I des d'aquell precís instant fins ara, com si d'un deute es tractés, no has deixat mai de dibuixar-me somriures.
Ara, anys més tard, mentre recordo vetlles passades amb tendresa, tú, més bonica i vital que mai, has tornat a fer macarrons, i es torna a repetir aquell encantador paissatge d'hivern, mentre pujo al vell gronxador i em somrius.


Comentaris

  • la senzillesa de la vida.[Ofensiu]
    Fada del bosc | 21-03-2010 | Valoració: 10

    un relat encantador, on és palpa la senzillesa de la vida, plena de petits records i el que és més important el somriure dels éssers estimats, un somrriure que mai s'oblida.

l´Autor

Foto de perfil de albaluna

albaluna

5 Relats

13 Comentaris

4685 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60