Què és la hipocresia? (cançò d'una crítica feroç)

COMENT breu tot aprofitant que disposo de 5 minutets.


Torno a trobar-me amb un títol "Què és la hipocresia?" que duu un subtítol entre parèntesi "(cançó d'una crítica feroç)".

I és que per segona vegada torno a trobar-me amb un poema-cançó. Veig que t'agraden. A mi també, la veritat.

Utilitzes bé el ritme i la repetició del que seria la tornada:

"Què és la hipocresia?
És un desig de poder?
O és la prolongació d'un somni que et corromp el cor?
La hipocresia és, és, és, és...
La desesperació."

Una reiteració, per altra banda, que insereixes tres cops entremig de tres estrofes. En aquest sentit ben estructurat.

Però... posats a filar prim, demanaria que les estrofes també seguissin la mateixa estructura. Vull dir que, per exemple, la primera té 7 versos, la segona en té 6 (potser fins aquí correcte, no ve d'un!), però la tercera només en té 3!!! No sé: m'ha fet la sensació que et quedaves sense paraules (cosa poc creïble perquè al llarg de les lectures que hefet dels teus relats, he pogut comprovar que tens un cabàs ben ple, de paraules!).

Per a mi, el poema coixeja una mica, i crec que és a causa d'aquesta manca d'estructura regular. Però la pregunta és: cal, una estructura regular en un poema? Penso que no. Però és que el teu poema la demana, per tal com està pensat, amb aquesta repetició en forma de tornada.

Buf! M'estic embolicant! Tu m'entens o no? Saps què et vull dir?

Per altra banda, et repeteixo el de cada comentari: no em facis gaire cas. De poesia, jo, no en sé.

I sobre la temàtica... de la hipocresia se'n podria parlar abastament i encara no acabaríem amb el tema. El que és més difícil és trobar la forma de sintetitzar-ho en poques paraules, i que aquestes formin versos, i que aquests construeixin un poema. I això, tu, ho has fet.

Però sobretot, una de les coses que m'agrada, és que no pretens dictar sentència. Enumeres diferents aspectes de la hipocresia (tot i que particualrment considero que ho aboques massa cap al terreny econòmic, i la hipocresia es mou per mons molt més amplis). Relaciones tot un seguit de preguntes, de dubtes, de qüestions. I deixes les preguntes a l'aire.

Només ens queda el: "La hipocresia és, és, és, és... / La desesperació"

La desesperació per a qui la pateix, és clar. No pas per a qui la practica.

I tot, amb una crítica que es mou al llarg de tot el poema.

I el que he escrit fins ara, ho he escrit amb total sinceritat: no és hipocresia.

Salut, company!

LLIBRE

Exsposició particular d'un estat contractual de les sensacions humanes, (queda bé, i no vol dir res. sic, o potser sí). Vols dir que és la desesperació? M'agrada més deixar-ho en les preguntes que et fas, "desig de poder?" i "prolongació d'un somni que et corromp el cor?". Interessant cançó i bona crítica social.