QUAN?

I et despullo en el pensament. I t'acaricio i et llepo la pell. I em menjo els ulls. Preciosos ulls. I et miro, i un calfred em recorre la sang. El cor se m'esvera i el cap... el cap... Em desperta del somni i veig la veritat. Tu no ets al meu davant. I jo em moro, em moro. Necessito de tu.
I et penso i et busco i la impaciència em dol. El teu silenci em dol. I jo, impulsiva, em miro les venes. I recordo les penes. I recordo els llavis de David. I maleeixo Miquel Àngel per mostrar-me la bellesa. I maleeixo el David per parlar-me i abraçar-me en desembre. És la llum, perfecte, pura i dolça; formada dins l'odi d'un martell i la fredor de la pedra. I tu no ets pedra! Tu ets de la carn més bella. I et penso i et busco i la impaciència em dol. La indiferència em dol. Soc sola dins el somni? I crido i crido i ningú respon. En la foscor. La lligo al coll. I llavors ets la pota de la cadira que es va trencant. Imaginació? Malson.
I tinc por, por. Qui no té por?
El teu cos, gegant; la teva ànima, impressionant. I jo al davant. Insignificant.
I la llàgrima, al caure, ferint amb sang. I el cor, desfet; i el pulmó, esquelet.
I l'aire s'escola entre les esquerdes. I els perdigons s'acomoden per tots racons. Petons. Desitjo la llengua que calla i els llavis, distants, que no jutgen. I deixen passar al criminal. Vull la presó! Crido amb dolçor.
I recordo la mà. I la beso en l'aire i l'estrenyo al pit. Em miro l'ampit. I l'ocell vola i es riu del gat, que miola. I els cotxes passen i aquest cop... No m'esperes, tampoc, a la mort. Allunyar-me de tu, no cura l'amor. La sang roja rega la terra i aquest cop, la il·lusió i la esperança, s'amaguen del tot.
No caiguis, princesa. La felicitat xiuxiueja.
No camino, sense tu. No menjo, sense tu. No puc, sense tu. Pel món, per mi, perquè sí. T'estimo, escric amb carmí. I no hi ets per veure-ho. No hi ets per riure't de mi. I abraçar-me o pegar-me. O estimar-me. Esperança. Distància.
I el demà, on el somni matarà.
I ara és la por, qui acaricia el gos. I la tristesa, qui refrega la comtessa. I el palau i el fossat s'estimben de veritat. I no tinc exèrcit ni tampoc al·lucinògens.
Per volar d'aquí; assassinar el destí.
I et penso; i el record, boirós, m'amenaça.
La memòria m'assalta i el llop s'avergonyeix. De la por, la depressió i el dolor.
I jo et continuo acariciant, mirant, estimant, pensant, abraçant, recordant, admirant, llepant, besant, alabant... Esperant.
Com el fidel a Déu, com el suïcida la mort, com la nena la sort.
I regurgito la vida, el passat i l'estat.
Vull ser per sempre al teu costat. Realitat.
La lluna em mira, l'amor em castiga. I la pluja m'acull, com la mare a la filla. I el llamp m'estira i m'anima i camina. Cap a tu. Dolç futur.
I jo com sempre, al banc. Continuo esperant. La vida, l'amor, la mort. Com dolç amant; pensant. Desitjant. Quan?