Quan un hom cau

Un relat de: gypsy

Les llàgrimes et negaren els ulls,

mentre esperaves que ell respongués

des del alt pedestal de la justícia,

essent el pare de tots els universos;

com a resposta assolires el silenci,

vas aprendre que el patiment vol solitud

per poder aixecar-se quan un hom cau,

i ningú no hi és per ofrenar-li una mà.




gypsy

Comentaris

  • Després de la caiguda[Ofensiu]
    franz appa | 11-11-2011

    Versos transcendent, solemnes... sí, vivim sols perquè només podem morir sols . No hi ha déu, o, si hi és, no respon: la inexorabilitat que vèiem a "Fins la vida s'acabi" és aquí més ambigua i acceptada amb amargor, però en definitiva ens enfornta a la nostra llibertat més alta i última, la de saber acceptar la gran veritat de la nostra finitud.

    Una abraçada i una mà,
    franz

  • Sempre hi ha...[Ofensiu]
    AVERROIS | 09-11-2011 | Valoració: 10

    ...una mà amiga per fer que un s'aixequi, tan sols falta que un ho vulgui.

    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

451047 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu