Cercador
Quan Tot s'esvaeix i desfilagarxa
Un relat de: Urkc-EduardSaber que som infinits i il·limitats
No donar credibilitat ni poder enfora de tu
La teva realitat no és pas la d'ells
Ans si ho acceptes, la teva ment ho serà
i el col·lapse i materialització ben encertada és
Vibrar brillant, brusent i radiant
Tancar els ulls
Deixa't bressolar a oceans ignots
intangents, foscs, purificadors
deixa't ruixar de gràcia refractària de mals vents
Tots esdevenim d'ascensions fallides
Ressonem amb memòries de despoderament
Som miques de cristalls abatuts
Però centellem fulgurants a la terra
Rebutge gens defectuosos d'autoestima
Endinsa't a cercar
Filaments a la fosca
i connectaràs amb essències divines
malgrat presents nusos ennuegadors
recorre ferm, àdhuc a talismans si és precís
des de la pantalla o espuma quàntica
baixa el que vulguis i fes-lo teu
atribueix-te tota l'herència perduda que tens
dono gràcies i vibro amb gratitud
d'aquesta expansió de consciència
les baixes freqüències pas podran
fer-nos ostatges dels seus deus
donar el millor de nosaltres
ajudar-nos de nou tots com germans
que rebrosti el tany d'espurna divina que som
L'abundància és decret diví
per a tothom sense excepció
alcem-nos tots amb esma fornit
deixa'n de culpabilitzar plaers i guanys
La nit fosca de l'ànima
Calia per a tots i saber
Que la vida passa i no torna
sense enganxar-se a l'exterior
fer de cada acció veritats
Esdevindrà nova era
bandejar vibracions de pors, limitacions
Mai més
vanes creacions dominaran al creador.
Ni l'objecte bestraure al subjecte
ni predicats al substantiu
l´Autor
116 Relats
277 Comentaris
31613 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Urkc-Eduardurkceduard@gmail.com