Cercador
Quan Tot s'esvaeix i desfilagarxa
Un relat de: Urkc-EduardSaber que som infinits i il·limitats
No donar credibilitat ni poder enfora de tu
La teva realitat no és pas la d'ells
Ans si ho acceptes, la teva ment ho serà
i el col·lapse i materialització ben encertada és
Vibrar brillant, brusent i radiant
Tancar els ulls
Deixa't bressolar a oceans ignots
intangents, foscs, purificadors
deixa't ruixar de gràcia refractària de mals vents
Tots esdevenim d'ascensions fallides
Ressonem amb memòries de despoderament
Som miques de cristalls abatuts
Però centellem fulgurants a la terra
Rebutge gens defectuosos d'autoestima
Endinsa't a cercar
Filaments a la fosca
i connectaràs amb essències divines
malgrat presents nusos ennuegadors
recorre ferm, àdhuc a talismans si és precís
des de la pantalla o espuma quàntica
baixa el que vulguis i fes-lo teu
atribueix-te tota l'herència perduda que tens
dono gràcies i vibro amb gratitud
d'aquesta expansió de consciència
les baixes freqüències pas podran
fer-nos ostatges dels seus deus
donar el millor de nosaltres
ajudar-nos de nou tots com germans
que rebrosti el tany d'espurna divina que som
L'abundància és decret diví
per a tothom sense excepció
alcem-nos tots amb esma fornit
deixa'n de culpabilitzar plaers i guanys
La nit fosca de l'ànima
Calia per a tots i saber
Que la vida passa i no torna
sense enganxar-se a l'exterior
fer de cada acció veritats
Esdevindrà nova era
bandejar vibracions de pors, limitacions
Mai més
vanes creacions dominaran al creador.
Ni l'objecte bestraure al subjecte
ni predicats al substantiu
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: