Quan Tot s'esvaeix i desfilagarxa

Saber que som infinits i il·limitats
No donar credibilitat ni poder enfora de tu
La teva realitat no és pas la d'ells
Ans si ho acceptes, la teva ment ho serà
i el col·lapse i materialització ben encertada és

Vibrar brillant, brusent i radiant
Tancar els ulls
Deixa't bressolar a oceans ignots
intangents, foscs, purificadors
deixa't ruixar de gràcia refractària de mals vents

Tots esdevenim d'ascensions fallides
Ressonem amb memòries de despoderament
Som miques de cristalls abatuts
Però centellem fulgurants a la terra

Rebutge gens defectuosos d'autoestima

Endinsa't a cercar
Filaments a la fosca
i connectaràs amb essències divines

malgrat presents nusos ennuegadors
recorre ferm, àdhuc a talismans si és precís
des de la pantalla o espuma quàntica
baixa el que vulguis i fes-lo teu
atribueix-te tota l'herència perduda que tens

dono gràcies i vibro amb gratitud
d'aquesta expansió de consciència
les baixes freqüències pas podran
fer-nos ostatges dels seus deus

donar el millor de nosaltres
ajudar-nos de nou tots com germans
que rebrosti el tany d'espurna divina que som

L'abundància és decret diví
per a tothom sense excepció
alcem-nos tots amb esma fornit
deixa'n de culpabilitzar plaers i guanys

La nit fosca de l'ànima
Calia per a tots i saber
Que la vida passa i no torna
sense enganxar-se a l'exterior
fer de cada acció veritats

Esdevindrà nova era
bandejar vibracions de pors, limitacions

Mai més
vanes creacions dominaran al creador.
Ni l'objecte bestraure al subjecte
ni predicats al substantiu