Quan et miro

Un relat de: Lídia Rech Aguilera

Infidels són els teus ulls vers mi.
Volant m'hi veig, nedant-hi dins d'ells.
Absents a cops, d'efímeres mirades.
Núvols cruels els separen dels meus.
Sols és quan et miro que somio.
O sento allò que mai he imaginat.
Llavis muts i de clares paraules.
Acariciar-los, no dubtaria pas.
Néctar d'ells vessen, tastar-los vull.
Apol·lini, el meu amor particular.
Sols tu em fas sentir bé quan et miro.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer