Boira

Un relat de: Lídia Rech Aguilera

Escampant-se entre carrerors d'un barri jueu enterbolit,
se li van obrint portes que amaguen històries que ningú vol explicar.
Sempre hi ha boira a la claror de la lluna,
com hi ha nit a plena llum.
I paraules que entrelleçant-se amb la realitat
perden tot sentit davant els ulls d'un infant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: