Caminant

Un relat de: Lídia Rech Aguilera

S'atança l'ombra dels anys, ningú pot escapar-ne, encara que s'amagui rere seu.
Evitar-los és com plantar cara a la mort. Saps que és inevitable i que ningú en pot escapar.
Sí però, que cadascú té un camí d'anys diferent, mai podrem saber en quin any el nostre camí no podrà seguir sent contruït.
Al llarg d'aquesta vida, del nostre camí, cometem molts errors que cal enfrontar amb valentia. Mai hem d'arrepentir-nos del què hem fet perquè sempre hi ha hagut una causa. És una part de l'experiència, un gra, que mica en mica ens va acostant a la perfecció.
No podem dir que hem fet l'adeqüat en cada situació, però d'això no n'hauriem de dir error, podriem dir-li decissió incorrecta.
En aquest últim tram del teu camí, que ha durat 455.520 hores, amb sol i lluna, has tingut moments per tot: moments per recordar i moments per oblidar, que per molt que t'esforcis mai pordràs oblidar-los.
Gràcies a aquests moments has experimentat noves situacions i noves sensacions que sempre venen de gust provar. Aquests nous 365 dies que avui estrenes, esdevindran importants per tu, et sentiràs amb força per reprendre el teu camí i afrontar les noves proves que et depara per demostrar-te a tu mateixa, que ets forta, que pots suportar molts anys més, que sempre estaràs a punt.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: