La màgia del moment

Un relat de: Lídia Rech Aguilera

Ja no remuguen avui els arbres
secrets tan ben guardats
però oblidats en un racó.
Dormint aquells moments,
els cerco confusa uns instants,
amargs, feliços, ofegats...
L'ànima sembla encorada allà
en aquella peixera plena de llord,
llàgrimes, rialles, desigs...
Avui buscava aquell trèbol,
aquell que no vaig trobar mai.
Amb un dringar de dits
apareixem allà a l'ombra,
bruna, cruel, fal·laç...
Descalces sobre brases fredes
avancem cremant-nos les mans
d'efimers records aturats
al rellotge de cucut fatigat.
Ens observem en uns miralls
inversos a la realitat:
qui són aquelles criatures
que semblen anhelades?
Erem nosaltres que ens cercavem,
mirant al cel furtiu,
aquella estrella que
ens havia d'unir i
que ja trigava massa.

Comentaris

  • i del mirall....[Ofensiu]
    Densito | 24-05-2007 | Valoració: 10

    van sortir les critures que cercaves.
    m´agradat trobarte avui, amb aquest relat,
    que m´ha fet rumiar.
    Una Abraçada