Anhel

Un relat de: Lídia Rech Aguilera

Més enllà dels dies sembla que la nit és plàcida.
La lluna és gran i propera com en tots els meus somnis i s'escolten els sons de la nit amenitzats amb el cant d'ocells matiners que sense voler-ho han perdut la noció del temps i canten a tothora.
No existeix, aquí, la maldat de les persones, tots caminen nus, abraçant-se contínuament, estimant-se els uns als altres sense fer distinció del color de la pell.
Sembla un lloc agradable i ideal on quan plou la pluja és tan fina que sembla no mullar i la gent no deixa de disfrutar-la.
Més enllà dels dies existeix un món que anelo i que es perd quan trepitjo, sense voler, la tercera llosa groga del camí de la nit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: