L'amistat

Un relat de: Lídia Rech Aguilera

Estic començant a creure que l'amistat és, merament, una imposició que ens posem nosaltres mateixos per demostrar-nos que som capaços de relacionar-nos amb altres éssers humans.
L'amistat neix, en un moment inesperat d'un dia qualsevol, i va creixent...
Creix, i de tant en tant, mires enrera i penses com has pogut caminar per la vida sense aquella persona que ara tens al teu costat i amb la que has viscut tantes coses i tantes altres que encara et queden per viure.
Es reprodueix, deixes escampats tots el records que us fan fidels. Fas noves coneixences que omplen cada cop més el teu interior, i el teu estat anímic creu no haver estat millor que ara.
Mor, per causes naturals o artificials.
Quan és per causes naturals sents en el teu interior un buit immens que ja no podràs seguir omplint amb aquella persona que t'ha deixat per sempre. Quan és per causes artificials fan el mateix mal però sempre tens l'esperança de que algun dia es pugui cosir i seguir endavant. Fer un punt i a seguit.
Però de cop i volta apareix un altre individu que, a poc a poc, es va fent l'amo del que fins ara era el teu millor amic.
I veus que d'estar en el primer pla, passes al segon, al tercer... i tu et vas fent petit, sentint petit, ignorat, desabut... i tot i que saps que en el món et queden moltes persones per conèixer, molts moments inesperats de dies qualsevols, et dol perdre aquella que portes arrossegant tota la vida i que tant t'ha costat aixecar.

Comentaris

  • m'ha encantat, de debo![Ofensiu]
    ixnuir | 25-05-2008 | Valoració: 10

    tens molta raó, la vida dóna moltes voltes, les amistats neixen i moren, a vegades (poques) ressuciten, però creus que ens la imposem?
    Jo penso que de vegades ens imposem companyia, que l'ésser humà no suporta la solitud, que potser podem confondre companyia i amistat però que no són pas el mateix.
    He tingut molts bons companys a la vida, però he tingut molt pocs amics de veritat, d'aquells que saps que encara que l'amistat es trenqui, la pots recuperar en qualsevol moment com si no0 hagués passat res.

    encantat de llegir-te!

    ixnuir

  • senzillesa, humilitat i respecte[Ofensiu]
    Lèvingir | 17-04-2008 | Valoració: 10

    companyia i amistat,

    10

    Lèvingir

  • L' amistat pot ser tantes coses...[Ofensiu]
    Avet_blau | 16-06-2007 | Valoració: 9

    l' amistat, es un nivell de relació superior dels homes, que implica servir i donar als altres.
    uf !! que difícil ho poso...

    l' amistat es aquella persona que quan la necesites , acudeix.
    tampoc m' agrada del tot.

    l' amistat es no sentirte sol , tenir algu per recolzar-te , algu en que confiar de veritat:
    potser si... també.

    l' amistat es donar i no esperar res a canvi;
    l' amistat la tens al teu costat cada dia i no la reconeixes, fins que t'ho demostra.

    tot plegat , i mes, molt mes.

    Avet_blau

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: