Quan arriba l'hora

Quan arriba l'hora
De cedir els diners
De pagar-li a l'amo dels sentiments
De vegades penses que ja n'hi ha prou
Que només volíem
Mirar la lluna plena
Si era veritat
La seva llum
O era mentida.

Córrer pels prats
Nedar per un rio
Escoltar la veu
De la música
Els colors dels quadres
Les fantasies del poemes

Però passa l'amo
Que ens dóna un rebut
Desprès d'haver-li pagat
Amb plors, dolors, i pors,
Les alegries han sigut només les gotes
D'un plugim.
I ens inventem una història
Que deixem a la caixa del passat.


Quin dia fa mes fresc i amb fragàncies
Noves, potser s'haurà acabat ja
El patiment.

Al cirurgià li proposaria
Tregui els sentiments
No haurà existit res,
Ni el present
Ni arribarà demà.