Pura vida.

Un relat de: More
Estic perduda, i en el fons la por ha fet el seu treball, t'enyore, ho sé i ho saps. No em lleve del cap les teues caricies, i si estic trista, plena de dubtes i de por és perqué jo ho he triat aixi, no dic que siga el correcte, ni que siga el que vull, simplement ho he fet aixi, he tallat d'arrel, amb totes estes enyorances i ganes de tindre't, me les guarde, nosé si per a gastar-les amb tu, o per a tindre estes ganes ací amb mi sempre i no soltar-les mai, aixi de tant en tant pense amb tu i sempre tindre aquestes ganes de tindre't... Et dec molts mossos, moltes caricies, molts petons i moltes abraçades, muà! t'envie un petó dels meus, d'eixos llargs que tant t'agraden, agafa'l, l'has agafat, no? Ara guardate'l, però be'n guardat eh?! Que no s'escape, amb eixe bes com ja sabràs també va una mossegada de pura vida, guarda-ho molt bé, a un lloc que de segur que no ho perts mai Jo i els meus cabells enyorem la teua furgo, saps? La meua esquena em demana les teues mans, els meus llavis demanen el teu coll, i les meues mans que no poden estar quetes quan et tinc volen un poc de tu, les pors son fortes, però crec que no poden amb tots els sentiments que tinc quan estic amb tu, t'enyore molt, moltíssim. No m'agrada que açò siga una montanya rusa, però sabíem que sería així des d'un principi.
Doncs això, que t'enyore, encant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer