Prou!

Voler nedar contra la corrent, voler no formar part d'aquesta massa no pensant... però alhora aquest final en el que deixes clara una intenció que sembla contrària a la de l'artitsa... especificaré més avall el que vull dir.

Un NO a la societat, un prou a el que t'arrossega. Bon principi, amb molta força.

Vull frenar de cop
i aguantar la pressió
de les tones d'arena violenta
i imparable que ens fan avançar.

Bonica i contradictòria la frase:

intentant ser un xic més lliure
dins aquesta presó de barrots de cel.

Aquí és on comença el que m'ha sobtat:

No voler transcendir, no;
les sentències oratòries
i les ànsies de passar
a la història, ja són passat.

M'ha sorprès aquesta idea teva, contrària a l'egoïsme i de la majoria, ambiciosa d'èxit...
M'ha sorprès com a "artistes" o com a "escriptors" que se suposa que som (encara no consolidats...). El que em refereixo queda molt ben reflectit al meu poema "A Miquel Bauçà"; l'ambició, l'egoïsme per arribar allà on t'ho vols.

Entenc la teva idea, i de veritat que m'agradaria poder dir aquestes precioses paraules amb les que ens deleites:

Ara sols desitjo
trobar el meu lloc
entre tanta butaca,
i viure aquesta pel·lícula
amb intensitat,
dins o fora del sistema.

-Filladelvent-

i molt contundent; les metàfores són molt bones. M'agrada!!

Hola, jordi,

estava a punt de marxar de l'oficina, però em volia endur una última lectura.

Et reveles contra la circumstància, però amb la vitalitat necessària per crear el canvi.

Ergo...?

un petó!!