Proposta amb reflexions

Un relat de: DANA


Desitjo casar-me amb tu,
vull casar-me amb tu,
somnio casar-me amb tu,
I et demano, ara i aquí, si et vols casar amb mi.
Però abans de donar-me la teva resposta,
deixa'm fer-te algunes petites/grans reflexions,
que t'ajudin a madurar-la i a donar-la sense por.
Jo no vull un matrimoni on sigui un de sol
el que sempre pensi, senti i actuï pels dos,
on siguin incapaços de caminar l'un al costat de l'altre,
ni un un matrimoni de hipotètiques conveniències,
ni de fingides fortunes de qualsevol mena,
ni de falses promeses que malmeten els sentiments.
Però sí vull despertar, cada dia,
en mig dels teus braços, banyats de lluna plena,
la mateixa que, durant la nit, ha fet niu en els nostres cors.
Vull un matrimoni de certeses
amb esmorzars compartits
de maduixes i cireres
xocolates i pastissos
tes i cafès calents,
i acaronats pels primers
raigs de sol de cada matinada.
Vull un home que vulgui créixer,
que no tingui por de canviar
i fins i tot, si cal, de tornar a començar.
Vull un home que m'inspiri el foc de la passió
i a la vegada la tan suau, humil i desitjada tendresa.
Un home amb el cap ben alt
i amb la veu ben ferma
per fer-me tirar endavant.
Vull un home que cregui en el matrimoni
com una entrega i un compartir
i no pas com una càrrega o un contracte.
Vull trobar en aquest home
el complement dels meus somnis
convertits en dolces realitats
i veritables esperances.
Vull un home que sàpiga escoltar els meus silencis
i a la vegada interpretar-los.
Vull un home amb il·lusions de primavera dins el cor
i amb el front amarat de somnis d'estiu.
Vull un home que no temi la soledat
però que enyori sempre la meva companyia.
Que és lligui al meu coll i s'abraci al meu cos
i que cregui que l'amor és un somni
però per somniar sempre amb els ulls ben oberts.
Que no tingui por d'entregar, el seu cos i la seva ànima,
en tots i cada un dels petons que em doni,
en cada mirada, en cada gest, en cada paraula.


Aquest home, jo ja fa temps que l'he trobat,
ets tu , amor meu.
I tot i amb això...
Encara et vols casar amb mi?



Comentaris

  • Llàstima que faci tan temps que no publiquis res. [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 05-10-2008 | Valoració: 10

    Aquest poema mol bé portat relatat i expressat amb una redacció planera i segura en cada reflexió, m'ha arribat al cor.
    Jo fa 45 anys que tinc la mateixa parella i 40 que ens hem cassat. si et bé de gust llegeix el meu poema L'ESPERANÇA I JO i... Torna a escriure!!

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta


  • !Et seguire llegint.[Ofensiu]
    jos monts | 25-06-2008 | Valoració: 10

    Bon poema M'ha agadat.

  • Propostes i desitjos[Ofensiu]
    Avet_blau | 25-05-2008 | Valoració: 10

    Si aquesta declaració s'escriu
    en la coneixença: es una promesa.

    Si s'escriu als primers anys de viure junts,
    consolida l'amor autentic.

    Si s' escriu despres de molts anys de convivència es una estimació mes enllà del amor, perquè haura superat tormentes i glaçades, nits i deserts,
    en el camí del veritable amor.

    Avet

  • Temptació[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-05-2008 | Valoració: 10

    Torno al teu espai per conèixer millor el teu estil i un trobo un poema doble: proposta i declaració.

    Has fet una proposta molt temptadora, pel que diu de la persona que la fa, pel sentiment que traspua, l'esperança que vessa, la visió de la realitat que no descuida els somnis, l'estil que palesa.

    La declaració em sembla bella i ferma.

    T'envio una abraçada forta de primavera,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de DANA

DANA

55 Relats

80 Comentaris

46840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a les acaballes de la tardor de l'any 1956 en un petit poble de la comarca de les Garrigues. Penso que la meva vida ha estat i continue estan plena d'emocions, de lluites, de contradiccions, de sentiments i sobretot d'autèntic amor. Continuo buscant la felicitat sense perdre l'esperança i la il·lusió en les petites coses que m'envolten a cada instant i ha estat precissament aquesta búsqueda constant, la que m'ha portat a escriure i a plasmar en els meus escrits tot allò que embolcalla el meu esperit fins aconseguir despullar-me de tot allò que m'oprimeix el cor i que m'ofereix la possibilitat de convertir-me en una petita flor de tardor, que quasí bé sempre passa desapercebuda per la majoria de la gent, però que en el fons és apreciada per les petites ànimes amb una sensibilitat especial.aquelles que et fan sentir plena de vida i revestida d'autèntica llibertat.