PROMOCIÓ CIUTAT VELLA, S.A.

Un relat de: SANTANDREU3

PROMOCIÓ CIUTAT VELLA, S.A.

Aquella Societat, que es va formar per escometre d'una santa vegada la rehabilitació del Casc Antic, que era des de feia anys l'abocador moral i material de Barcelona, havia surgit de les primeres converses que vàrem tenir quan l'el.legit Alcalde de la Ciutat el senyor els Maragall es va passar dos o tres dies a cada Districte per conèixer de prop , les problemàtiques de cada Districte.

En el Bar del Pi, de la plaça del mateix nom, el senyor Maragall es va reunir amb les que va considerar veus més autoritzades per posar-lo al corrent dels problemes més peremptoris, i varen ser triades per aquelles converses les dues Associacions més importants, que érem Barna Centre i Amics de la Rambla, que érem el nucli de la Federació de carrers que es va formar després.

Allà ens va presentar en Joan Clos, que era la persona triada per ser el Regidor del Districte.
Aquelles converses van ser llargues i productives, perquè ens varen fer més cas del que ens pensàvem.

Parlant de l'abandó total dels valors històrics de la Ciutat, que ho eren en gran part també de tota Catalunya .ens varen explicar que alguna partida per aquell destí figurava a cada Pressupost Municipal, però que prioritats rere prioritats, aquelles quantitats quedaven aparcades.

Em sembla que va ser el senyor Clos que va apuntar la idea de formar una Societat amb capital preferentment municipal i que tingués com objecte social únic la remodelació, idea que a en Joan Deulofeu, a l'Enric Pantaleoni i a mi mateix ens va semblar molt bona i sense cap mena de dubte vàrem arribar a comprometre la nostra col·laboració en efectiu, només amb la condició que forméssim part del Consell d'Administració, per supervisar el dia a dia de les actuacions de la Societat.

Aquella Societat en va constituir per consens, el que vol dir que a cada sessió de Consell d'Administració hi havien tots els regidors de tots els partits de govern i oposició del consistori, les Societats induïdes políticament per l'ajuntament, i, representant l'unica aportació privada, només he érem l'Enric Vives, representant Amics de la Rambla, i jo.

Jo personalment vaig ser Administrador únic d'una Societat que només tenia l'objecte de recollir els diner per la nostra participació efectiva, i que va arribar als 100.000.000 de pessetes, que era una quantitat insignificant, però la única participació popular, acció que va agradar molt al consistori.

En realitat, la meva presència passava bastant desapercebuda entre tanta gent tan important menys en un cas que considero important i pel em satisfà fer-ne memòria..

En el primer o segon Consell celebrat, se'ns va presentar un llarg anunci per a la Televisió, fet a Londres en dibuixos animats i d'una qualitat magnífica. Volia ser com una presentació en societat dels nous plans de l'Ajuntament per Ciutat Vella.

Era un colom que venia a sobrevolar tota la Ciutat Vella, retenint el seu vol a cada espai mentre la veu en of anava explicant les actuacions previstes a cada sector.

Al veure que tothom celebrava la qualitat i oportunitat de l'anunci, jo em vaig atrevir a comentar que si jo tingués una propietat en el districte afectat, aquell anunci tant bonic m'hauria donat la idea clara com la llum del dia que el preu de la meva propietat s'havia triplicat, o més, i que per aquella suposició tan previsible, l'anunci em semblava inconvenient.

No se'n va parlar més, però el logo dels impresos de Promoció Ciutat Vella,S.A. és un colom posat sobre la ma d'en Colom, que era l'últim fotograma de la pel·lícula, i que ningú deu ni poder imaginar-se d'on havia sortit aquella idea d un colom sobre la ma de l'estàtua.

M'ha semblat una petita història curiosa, però que va fer estalviar, segurament, molts diners de l'erari públic.

De les variades coses que vaig fer en la nostra acció social, aquesta em satisfà particularment.

Comentaris

  • Per a l'Ainoa[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 07-07-2006

    Jo he jugat molts anys al tennis, però mai he jugat el Roland Garros.

    He jugat al bridge quasibé 60 anys i he arribat, amb totes les meves capacitats, a ser una mediocritat de color gris.

    He escrit tota la vida amb l'únic propòsit de passar-m'ho be.

    He fet quatre llibres en edició limitada a uns centenars d'unitats, només pels meus amics.

    Ara estic reordenant la meva pàgina web, que és perecasadesus.net, on hi tinc versos i dos llibres i ara hi afeigeixo el tercer.

    Els títols son TAL COM RAJA, MÉS FUSTA i ara hi poso l'últim, que és SERRADURES.

    El quart del que t'he parlat és un conjunt de sonets dedicats als membres de la meva Penya, que em va costar una fortuna, perquè quan vaig saber que el volien editar en pell, vaig presentar-me a Columna i em vaig fer càrrec de la edició, per estalviar-me la vergonya de veure'm publicat com una joia literària.(Ja saps, "la mona, aunque se vista de seda...")

    Si llegeixes quelcom del que tinc a la pàgina web crec que passaràs una bona estona, perquè parlo de la societat en la meva infància i a la gent d'avui li semblen coses del segle de la picor. (Et racomano el primer,TAL COM RAJA)

    M'agrada parlar amb tu. Es nota que soM gent de la mateixa edat, més o menys...

    Un petó d'en

    SANTANDREU3

  • T'has plantejat mai escriure un llibre??[Ofensiu]
    Ainoa | 07-07-2006

    Un recull sobre la teva vida, sobre les vivències, les diferències entre l'ahir i l'avui?? Seria gratificant per molts llegir-ho i anar lligant caps. A mi també em costa seguir-te una mica.
    Perdona per les faltes, fa molt que no escric en català i l'oblido una mica, a més a casa parlem el català de la franja, com valencià, i de vegades escric tal i com sona, que no es correspont ni a catlà central ni a franja, el resultat: un cumul d'errors. Milloraré, ho prometo.
    No crec que entre nosaltres hi hagi un salt tan gran d'idees per les generacions. Quan la meva àvia no estava malalata, ara cada cop ho puc fer menys, xarrevem sobre els meus amors, i li deia TOT, perque ella des del seu punt de vista, em digues quelcom. és el que et deia, aquest punt de sabiessa, que l agent gran poseeix, i més ella, dona aferrada a la religió i "antigua" com diuen els joves, en canvi una consellera fantàstica, tot i els anys que ens separen, ella posa seny, i fre a les meves aventures. Tot i que no sóc una noia d'anar de festa en busca de rotllos i nois d'una nit.
    Pensat seriament lo de escriure el llibre, seria ben rebut per molta gent.

    Un petonet.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: