Professionalitat malaltissa

Un relat de: Florenci Salesas i Pla

El poeta del desamor te un procediment creatiu perfectament sistematitzat.

Tant l'amor d'un dia com l'etern són temes del tot estèrils per a la seva recerca poètica.

Gràcies a l'experiència, ara ja sap com procedir per a fer les coses com cal: escull la dona adequada, la sedueix fins que l'enamora i llavors, abans d'anar a la recerca d'una de nova, la deixa, tot trencant-li el cor. En aquest punt agafa la llibreta com un llamp, no fos cas que a la dona afectada se li passi el disgust o es mori de desamor, i observa les seves emocions fins que li sembla entendre-les. Tot plegat li és molt útil per a fer poesies bellíssimes, en les que s'apropia de tot el sofriment examinat, aplicant-lo a la seva pròpia persona. Descriure aquest sentiment seguint aquests passos genera al seu voltant força més admiració que si hagués d'experimentar-lo personalment.

El poeta del desamor, desprès de molts anys d'èxits, decideix, sense tocar una coma del seu sistema, canviar el punt de vista: ja no parla de l'objecte abandonat sinó de si mateix.

Passa uns dies d'angoixa fins que no li arriben les primeres crítiques i noves sobre la quantitat de llibres venuts. En ser informat descobreix, amb sorpresa, que el nou gir fa que el seu èxit augmenti substancialment tot i que, d'ara estant, ja no és el poeta del desamor sinó el poeta d'algun altre gènere indefinible.

Enmig d'aquesta indefinició, l'ex-poeta del desamor s'hi troba del tot perdut, es fastigueja de si mateix i decebut, amargat i emprenyat, llença el llapis al mar amb tanta ràbia que es desencaixa les barres i li peta un capil·lar del coll.

Uns nens aplaudeixen asseguts damunt la sorra.

Santa inocència!



Comentaris

  • veig que fa poc que ets amb nosaltres, oi?[Ofensiu]

    Benvingut!, resultes divertit, intrigant, irònic i autoexigent..., molt bé!, endavant Florenci!

    Segueix amb el teu "cant de protesta", amb la teva fina ironia..., amb la inconformitat, amb la rebel.lia, arribaràs lluny, segur!

    Endavant i fora!!

    Un petó............no malaltís!

  • és que els artistes...[Ofensiu]
    atram | 05-04-2007 | Valoració: 10

    ... sóm un gènere ben perillós, necessitem anar armats fins a les dents amb sentiments i emocions (quin perill!) per generar alguna cosa. Es podria dir que som personatges psicòtics, i moltes coses més. Caram amb el teu relat!
    Apareixen tots els ingredient dels que patim tocats de creativitat: angoixa, experimentació, bellesa, amor i desamor, seducció, punts de vista, el jo (individu) i el tu (objecte). I al final, obra i indefinició. (!)
    Impressionant la platufada irònica de la visió de l'artista com a assasí i vampir d'experiències i essències, miserable fins a la mèdula, estafadors i meticulosament programats... quanta fantasia i quanta realitat!
    Bestial el final, dels que a mi m'agraden: "Uns nens aplaudeixen damunt la sorra", que tenca amb el discurs i ens ubica l'escena: tot és un joc, patètic, que ningú entén, del que tothom se'n riu, del que en som espectadors i actors a la vegada. Tot, al final, és una pantomima que serà aplaudida, malgrat ser absolutament tràgica i falsa. Ningú entendrà que la tragèdia impregna el rerafons del procés de la creació. Santa inocència!

    També déu n'hi dó el què jo he interpretat! Si m'equivoco de totes totes, ja pots oblidar aquest comentari. I si no, et diré que és de genialitat de geni! I per més INRI, ben escrit!

    Un autèntic plaer conèixer-te, compartir acústiques, llegir-te, mondar-me amb les teves surreals entrades al fòrum, rebre els teus afalagadors comentaris (moltes gràcies!), compartir fotos, ... i encantada d'escoltar el teu nick en cinema mut (de moment) el teu Ukelele!

    Fins ben aviat!... i estem per aquí, ben ciber-aprop...

    atram

  • l'home d'arena | 03-04-2007 | Valoració: 10

    extraordinari.