Cercador
proema b
Un relat de: ernestina- Compartir:
Un pensament per la platja on caminen filles que han perdut els marits i el món de vista. Ploren sota les ulleres de sol, els pares les consolen com poden i els passen la mà per l´esquena amb tendresa. El cel impecable i blau, viu i exerceix ignorant la tragèdia. Ell què sap.
Comentaris
-
Aquest [Ofensiu]filladelvent | 08-06-2006
és un dels proemes que crea una imatge més maca, per mi; potser és el més poètic. Hauré de rellegir-los.
-Filladelvent-