Proclama

Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

i amb part de traça perduda, línies línies amuntegades dins un soc, senyals tancades rere portes... l'oblit? sovint intuïció, o aquella mena de soroll que es superposa al silenci.

mm, vull més proclames com aquesta...

Petons,
la dama de Shalott

Jo també tinc por... a la rutina..i que aquesta ens ho faci perdre tot..

Txell

En un món cada vegada més obscur, egoista i mesquí.
M'ha agradat llegir els teus versos que almenys ens donen la recepta de tornar l'esguard enrere, per adonar-se'n dels naufragis que s'han evitat...

Una forta abraçada!
FRANCESC (Un poeta valencià)

PS Agraeixo els teus comentaris al meu poema Colors. La referència a la poesia descriptiva la vaig fer en pla irònic, doncs per mi és una de les bases. L'Estellés, Marti i Pol, Vinyoli, Ferrater, i el mateix Joan Margarit que em recomanes, són des de fa temps els meus "gurús". No cal dir-te més...

m'agrada molt. La idea central sobre el fugisser instant, sobre
l'oblit que arriba massa depressa i la imperiosa necessitat de guardar, de codificar, abans no sigui massa tard. Molt ben expressada aquesta urgència.
Molt visual, el carrer estret, la porta que es tanca.
I el darrer vers, que ben trobat!

"Rellegiré, entre línies,
els naufragis que evito"

Aquest darrer vers és brutal!
Amb admiració me'l guardo.
ginebre