Princesa en un conte de fades

Un relat de: Anònim

Ha passat un estiu
ple de dura feina
mentre altres gaudien
de sol, mar i platja,
però no importa,
veure't a tu ha estat
més del que hagués pogut somiar.

L'estiu ha acabat,
els nostres camins s'han separat
però no, no penso rendir,
no deixaré de buscar
una cruïlla que em dugui
directe als teus passos
i poder caminar junts.

Potser el moment ja és aquí,
no penso tornar-me a equivocar,
no sé que sents per mi,
si una simple amistat
o potser quelcom més,
però el que sento per tu és clar,
el que sento per tu és amor.

No deixe'm passar cap més dia
sense saber l'un de l'altre,
alimentem aquest sentiment
abans que mori en dolor,
fem que sigui tot més senzill
no ens preocupem per un demà,
junts l'afrontarem sense por.

Desterrem tots els temors
i creem un paradís particular
enmig d'aquest desert,
deixa't que et coroni,
sigues la meva princesa
i fem de la nostra vida
un conte de fades.

No et deixis seduir
per miratges que no duen enlloc,
vine i abraça el món dels somnis,
junts els farem realitat,
junts aconseguirem
viure en terres de la felicitat,
morir en una explosió d'amor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer