Primera experiència sexual desafortunada

Un relat de: SANTANDREU3

Als set anys, jo era innocent integral.

Veia les noies que totes portaven cabells llargs i faldilles, que no sabien jugar a pilota ni a res del que ens agradava jugar als nois i que per fer pipí només tenien un foradet.

Cap d'aquelles diferències m'importava. Cadascú anava a la seva, i en paus.

Cap a l'any l931, no sé per quines conveniències dels meus pares, vam anar a passar l'estiu a la caseta que tenia llogada a Palautordera la tieta Lola.

L'atractiu del poble consistia en formar part del Montseny i hi passava una riera seca, de pedres arrodonides de totes les mides, on es podien fer proves de punteria.

Allà ens trobàvem cada dia un, catorze o quinze nois i jo era el me petit.

Del poble pròpiament en recordo poques coses ; Potser la església i la Festa Major. I del veïnat, tinc el record vivíssim d'unes converses misterioses entre veïnes, que interrompien així que s'acostava algú.

Es veu que aquells temes tan secrets eren sobre una noia que vivia a prop de casa, alta i jove i de la que s'explicaven mil històries dolentes, de trobades amb homes. Que si la van veure un dia sortint de... o entrant a... o tornant de la muntanya que hi havia al darrera de l'hermita que hi havia entre Sant Esteve de Palautordera i Palautordera baixant de la muntanya a sobre l'ermita,... i d'on venien, si allà dalt no hi havia res?

Un dia, al sortir de casa, vaig trobar reunits els meus amics, que estaven parlant molt junts, com preparant alguna cosa especial. Vaig preguntar de què es parlava i el més gran va dir als altres que jo era massa petit per a l'ocasió.

Allo`em va picar l'amor propi i jo vaig dir que era tant bo com el que més dels altres, i vaig quedar inclòs en el pla del que jo no en sabia res.

Llavors es va explicar de què anava la cosa. Al cap vespre havíem d'anar al riu, en un punt determinat que no es veia des del poble, i tots hauríem de portar l0 cèntims.

El misteri és que aquella noia de que ja us havia parlat, es deixaria tocar la figa per aquell preu.

Allò`em va deixar desconcertat, però jo m'hi havia compromès i em vaig posar a la cua, fent el cor fort, però amb més por que goig.

Van anar passant un a un, i la noia li agafava la ma al primer i la amagava dins les faldilles, només un moment i ja estirava el braç del que seguia de la cua.

En dos minuts la ma que va agafar era la meva i la va passar dues vegades per la seva figa i va parar la seva ma perquè pagués els meus 10 cèntims.

La meva primera sensació va ser de fàstic, perquè vaig creure que la petita humitat que em va deixar era de pixum i només pensava en rentar-me les mans el més aviat possible.

Ja no recordo res més d'aquell poble, ni si vàrem tornar a jugar a fer punteria ni de com es va acabar aquell estiu.

Només recordo, com si hagués passat ahir mateix, el fàstic que em va fer aquell primer contacte sexual.

Després si que he pensat moltes vegades en el foradet de fer pipi de les noies, i dels pocs coneixements que tenia de geometria en la meva tendra edat.

Després vaig anar coneixent moltes coses; que les noies no sabien jugar a pilota ni a res, però que de mica en mica les trobaves més interessants i que aquell foradet per fer pipí t'anava semblant més misteriós i més interessant.

Després va venir la guerra civil (sense capellans que amenaçaven sempre amb les penes eternes de l'infern) i els nois i noies ens varen anar explicant i ensenyant les nostres diferències (el llonguet i la botifarra) , sense cap malícia i d'una manera absolutament natural.

Ja superada la pubertat i pensant en les coses de la vida, vaig anar donant-me compte que les polítiques eren coses superficials, i que l'autèntic poder del món, el que ens feia anar de cap o de cul, era el diner i aquella coseta que tenien les noies entre les cames, i que jo, en la meva santa innocència, en deia el foradet de fer pipi.

SANTANDREU3

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer