Presents d'indicatiu, indiquen solitud

Un relat de: silvia_peratallada

Accepto, que em miris.
M'agrada, que m'escoltis.
Odio, que no em parlis.
Desitjo, que em somiis.
Detesto, que te'n vagis.
Admiro, que avancis.

Miro, que encara hi siguis.
Escolto, que m'has de parlar.
Parlo, que ha de sortir.
Somnio, que tornes amb mi.
Marxo, que aqui no hi tinc sentit.
Aanço, que no tinc més fi.
Hi soc, però tu no ets amb mi.

Comentaris

  • Un plaer[Ofensiu]
    Bruixot | 09-06-2005


    Un plaer llegir-te tota. Un gran poema.
    Una petita crítica....s'ha de pulir un pel al final.
    Però es un poema contundent!

    Mira'm, ja em pots buscar,
    busca'm, ja saps on anar,
    ves-hi, no esperis a demà.

    Els meus ulls t'estant esperant....

    Per cert, un dia de festa al meu jardí el vaig escriure quan tenies 3 anys, 10 mesos i 27 dies

    Bruixot.

  • present d'indicatiu...[Ofensiu]
    Capdelin | 07-06-2005

    PRESENT:

    tan breu - i tant immens,
    tant feble - i tant immortal,

    com les mans que es premen
    o un petó sense inici, ni final!

    PRESENT:

    llampec que encén les mirades,
    cèl·lula d'eternitat,
    pàgina arrencada d'una agenda solitària...

    PRESENT!!!

    el passat mai més tornarà,
    el futur no gosa venir.

    Una abraçada present i eterna!!!

  • petites suggerències[Ofensiu]
    xavier de Ventolà | 04-06-2005

    Molt bé la primera part del poema.

    Però en la segona la cosa grinyola.
    M´explico: jugues amb el present amb maiúscules i coma, i després el que.
    Aquest que no té sentit, o a mi no m´agrada i fa malbé la idea i el poema.

    Diría,: Escolto, per si algun dia parleso vols parlar

    Parlo, que
    Marxo, que no encaixen

    Marxo, ja que això ja no té sentit
    Marxo, que aquí ja no hi faig (pinto) res

    Pinto, Marxo, i recolant enrrera tots els presents que has emprat.
    Silvia ( Xivi) fot-li canya que ho fots molt bé.
    Petonets de Xevi

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580909 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com