Presentem Lo Cromanyà: 4t capítol.

Gràcies pel comentari, bufanúvols, s'agraeix.

Fins aviat!!

Resum clar de la situació actual.
Pense igual.
Tinc tan poca vergonya que aprofite per dir-te que la segona part de Manuel ja està publicada i, com que et va agradar la primera, pense que estaria bé que comentares la segona

Bufanúvols

M'he deixat el tros de sobre!!!

Aquí teniu el text sencer. Salut!!

" Bones. Informem sobre el clima dels Països Catalans Com sempre, un temps xungo.

Quatre punts.

Estatut i rebaixes. El núvol esquifit de l'estatut, fet amb penes i treballs per la sociovergència, ens quedarà encara més petit i sec, degut al vent dispersador del tribunal constitucional. El PP fa pressió constant, sempre amb la mirada fixa cap aquest llunyà mil nou-cents setanta-nou dels vents suaus i tebis d'aleshores. Hi ha qui pensa que les eternes estisorades contra l'estatut podrien retallar la gran llengua catalana, que és la parla dels Països Stoers. El senyor Puigcercós, sempre pompós, ens assegura que, si no podem millorar el núvol de l'estafatut, ens caldrà canviar el clima sencer de la constitució, doncs, si la petitona Eleonor fa canviar el clima etern de l'Espanya eterna, els Països Catalans també tenim dret a rebre unes quantes gotes, o millor encara, uns quants litres. ¡¡Estatut, estatut, ens ha sortit ben fomut!!

¡¡El nostre Correllengua, ni es calla ni es "mengua"!! El pas de la flama escalfa el clima de tots els països de llengua viva catalana. Més de mil actes locals fan córrer la flama catalana pertot arreu i panseixen la rosa socialista, l'ocell del PP, i el cara afaitada de l'Artur Mas. Sempre disposats a fotre canya, els de la CAL fan vàries reclamacions al govern espanyol de torn, entre ells, el deure de conèixer bé la llengua de Lluís Companys, de Carod-Rovira i també del Timbaler del Bruc. I la CAL i el Cromanyà no pararan fins que veiem Rajoy parlant en català, és a dir, no ens privem pas de res i anem a per totes!!! Endavant!!

[El text aquí publicat]
El déu Neptú es queda ben brut. Els mars de tot el món podrien quedar més secs i sense vida que una banyera sense tap. Els recursos de peix i marisc dels mars del planeta, fomuts amb tanta contaminació, que ja li podem resar el senyor, perquè segons els científics del 2048, com no parem de fer disbarats amb lo mar i los rius del món, haurem de fer les paelles només amb arròs, perquè la resistència de la mar ja està ben escrita que no és pas infinita. Apretem el cinturó, de ben segur, o ens tocarà el collons el déu Neptú, o d'una altra manera: "peces pequeñines" no has de menjar, o el mar te la fotrà. Mans a la obra, pescadors del món!

Fent el nou govern. Els polítics en conversa: pactes, pactes per un colló, o anem a l'oposició. L'1 de novembre, els votants de tots els partits, però especialment els sociates, es queden a casa mirant la tele, i donen algun esconet al Partit de la Ciutadania i als ecosociates. Esquerra, per poc no l'erra, però no perd gaires escons i manté la claueta al pany. Convergència queda com la gran guanyadora, bé més o menys, però encara la podria donar pel darrera un nou tripartit. I en quan al PP la pobra ventafocs de les eleccions, es queda sense un pacte espanyolista i de dretes de CIU-PP. ¿Així doncs, tindrem la sociovergència de Zapatero, el pacte quasi nacional català, o, de nou, el sempre mastegat tripartit? ¿Tindrà Catalunya el govern que es mereix per fi, o potser només tindrà el govern que sigui i punt? Ja podem obrir bé els ulls.

I fins aquí, lo temps.