Presència inquietant...

Va escoltar un cop de porta quan estava prenent un bany d'escuma amb l'unica llum de dues espelmes.


Creeec. La fusta del terra delatava uns passos.

Nyiiiic. La porta grinyolava tímidament.

Pum pum. El seu cor en remull bategava boig.


A la foscor va quedar paralitzada. No podia gesticular paraula, ni cridar, ni tan sols respirar.


Mai havia tingut els ulls tan oberts, ni les pupil·les tan dilatades, intentant veure alguna forma a través de l'escletxa de la porta que li donés alguna pista sobre què s'hi amagava darrera.


Clic. Llum. No va poder evitar tancar els ulls. Enlluernada, va començar a obrir-los a poc a poc.


Aaah!

Ho va entendre tot.



Amb tanta papallona voltant pel seu àtic, gairebé oblida que ja havia arribat el 2006