Pregó de les festes d'hivern

Hola bona nit,
sóc en Jordi Hill Montes,
i això, el que intenterà ser un pregó,
i en David Reyes,
que ens ho transmetrà en llenguatge de signes
en llengua catalana,
per la comunitat sorda.

Un vespre,
em varen trucar a casa
i em van dir
de fer el pregó de les festes d`hivern,
i per aquella promesa que tots alguna vegada ens hem fet
i per no caure en cercles concrets,
vaig dir que no, bé,
i al cap d'una setmana que sí,
gràcies als amics que m'hi van empènyer.
I aquí sóc .

Així doncs,
parlarem de les festes d'hivern,
aquelles que un les feia mortes
i més d'un les hem fetes nostres,
del poble,
dels col·lectius que durant tot l'any
fem realitat aquesta altra Vilafranca,
aquells que any rere any,
farcim la més espectacular graella d'actes
amb tres setmanes:
de xerrades,
concerts,
exposicions,
teatre
i molt més,
més de més.
Amb l'objectiu d'ampliar en tot el possible
l'oferta cultural prou extensa
en els sectors no oficials de la vila.
Crear un aparador
allà on tothom tingui la possibilitat
de fer visible aquella activitat
que nodreix durant tot l'any
o amb el ferm objectiu de conscienciar
una societat prou adormida
en mans de l'engany
d'uns promotors culturals
adaptats
a les pautes dels circuits comercials
o d'amiguisme de cabàs,
que sovint difuminen la realitat
del que està succeint,
com la Fura,
que en el dossier no anomena
ni les festes que avui encetem.

Informació prou objectiva.

I per cert, la festa major per a tothom
ja es un fet.

Per tant,
cal seguir avançant,
lluitant,
socialitzant la cultura
fins a deixar-la a peu pla,
on accedir-hi no sigui car,
ni cap parany,
només el plaer de participar,
crear
o simplement
el plaer de gaudir-ne,
que la qualitat
no sigui mai
símbol d'entrades desbordants.
S'ha d'assumir d'una vegada per totes,
la responsabilitat
que el català
sigui la llengua vehicular
de tots els actes culturals
que s'hi realitzen,
cosa
que no està succeint
en diversos casos.

(....)

Jo,
potser tinc un mal entendre
de la societat socialista
i de progrés,
o potser són ells qui ho tenen mal entès.
Ara,
que al preu que s'ho fan cobrar
no els cal entendre res.

Bé ,
volia dir
que jo al menjador de casa
i faig allò que vull,
si vull hi munto el tren del Pol
i que l'atravessi de dalt a baix,
i a la porta del replà
l'estació,
junt amb el taller de les revisions,
arrenco les plantes que em fan nosa
i llenço tot allò que em destorba.
I ho venc, com un gran avenç,
imposat,
però un gran avenç.

I llavors la música,
hi sona aquella que jo vull,
on jo vull
i a les dates que jo vull,
i si cal em faig fotos
per presentar
cada una de les cançons,
o per dir,
a partir de quina hora no.

O potser fer-hi una paella,
assenyalant l'arròs que vull cubar
i aquell que vull cremar,
remenant la cassola de tant en tant
per que no es noti tant,
i si cal
em faré fotos
amb cada un dels escamarlans.

O em faré un paraigua foradat,
per protegir els més desafavorits,
i em posaré allà on caigui l'aigua,
que sempre plou sobre mullat,
però...
un paraigua obert dins de casa
dóna mala sort ...,
doncs això,
el que jo vulgui.

I si per un cas
l'escombra em fes vaga,
en llogaria una altra,
encara que fos
traint-la a la cara.
I ens faríem fotos
jugant a ser herois
amb tota la quitxalla.

Així és, doncs,
com ells pensen que Vilafranca
és el seu menjador,
i per tant hi fan allò que volen.

Però a l'estant
els contes que seguirem explicant:
Vegueria pròpia,
salvem el Penedès,
Atiem la fornal encesa,
endavant,
independència i socialisme,
l'ateneu X,
la poesia,
la torxa zitzània cultural,
Javha,
ocupa i resisteix...
i aquell del bob el manetes,
ens en sortirem?
Si hi tant!!

I tots aquells que em deixo.

(...)

I jo,
inevitablement allò que sóc,
i me'n faig responsable,
inconformista,
distret,
allò que ma mare va fer,
i d'altres m'ajuden mica en mica
a anar refent,
l'inclemència cada tres mots,
crec que transparent,
tot i
que hi ha que diuen
que no tinc un rostre
gaire transparent,
el cor ple de buits,
per un somni compartit,
aquell que tant bé dissemina
un Miquel embauçat ,
un somni
possible .

I aquest plegat
de cinc desmesurats,
per sobre dimensionar
el meu fer,
en pro d'aquestes festes,
i m'han fet mullar el cul
en ple gener,
tot i fer constar
una falta de ortografia
en el cartell
i un programa
prou espès,
que ve a dir
poc més que res.




I si!
Ara ho miro,
però no hi son,
aquells companys
que resten tancats en presons,
els que encara fugen ,
els que a la fi
descansen morts
i els deu del Penedès
que encara hi son.

Per què hi ha bretolades
que no tots paguem
al mateix preu ,
oi Oriol?.

Perquè no,
perquè no avança
la cultura en aquest poble,
la societat
treballa en pro
i l'ajuntament
en però.
Vivim instal·lats
en una cultura
de botigueta de carrer.

Per la gent
que es va treballar un protocol
per no res,
perquè les associacions de veïns
facin d'un cop
la seva feina,
i deixin de ser instruments de l'ajuntament,
massa sovint fent llenya
de l'arbre
que encara no es plantat.






I sí,
si cal seguir avançant ,
lluitant,
i aconseguir un bon descans
en tant preuada fi,
la fi
del sobreviure,

on tot sigui de tots
i tot cridat pel mateix nom,
i adéu forasters ,
i preneu els traïdors,
que fan de terratinents
i de nosaltres estranys
a casa nostra.

Amb papers mullats,
comprats per venuts ,
gossos que quan convé,
canvien de collar
i per cert
que per aquí
en veig un grapat,
i son tant opressors
com els que més,
i actuen
en tant preuada dita
i divideixen
per vèncer,
per vèncer
un sobre sou,
un despatx
i ves a saber
si aquella caseta,
que a mi
tant m'agrada
en mig de camps ,
on amb la Gemma
i el Pol
construiríem un somni,



aquí
des de la vida buida,
crido
a la vida plena.

Que vull tenir sort,
i un poc de tots,
un poc per tots,
i cap plor del pol,
i prou cops a la sort,
un poc de Blai,
si !! de gai!!
i més cor,
per donar-ne
a aquells
que no en van trobar
i el perdó
d'en Pere IV
per citar-lo
en aquest pregó.

Visca la terra!!