Cercador
potser...
Un relat de: amelie- Compartir:
Camina de puntetes, el cap ben alt, ningú la veu.
no esquiva mirades,
és forta: somriu.
Escolta a tots els que li expliquen,
explica només a qui l'escolta.
Sap plorar.
S'amaga
darrere la bufanda amiga.
Estudia, controla, maquina...
pateix.
Comentaris
-
Nomes som un reflex d'allò que anhelem[Ofensiu]Densito | 27-07-2007 | Valoració: 10
En aquest vers em sento totalment identificat ;
"Escolta a tots els que li expliquen,
explica només a qui l'escolta."
Es forta, i es belluga en un mon, que creu que no es seu, però encara així surt endavant, demostrant que si que esta alçada de qualsevol circumstancia.
M´agrada molt com escrius.
una abraçada
