potser

Un relat de: silvia_peratallada

Potser si em busques amb la mirada
em trobes
potser si t'atreveixes a acostar-te
et somriuré
i potser, si t'aventures una mica més
quedem per a fer un cafè
i m'expliques què hi feies allà
i t'explico perquè hi era
i dius que la tarda ha passat volant
i potser proposo anar a sopar
i potser acabem abraçats
entre mirades i carícies
tu damunt meu
o jo damunt teu
donant-nos les gràcies

per mirar, per somriure,
pel cafè...
i potser t'aventures més
i em dius coses boniques
i potser fins i tot profundes...
potser no saps que entenc
que en aquests moments
es diuen aquestes coses
encara que els dos sabem
que no sentim
però la calor, la passió
les carícies els petons
ens fan dir coses.
potser si em busques amb la mirada
no hi trobes res...
i potser tot això
passen de paraules a paper mullat


Comentaris

  • la teva poesia és com un joc![Ofensiu]
    Capdelin | 13-12-2004 | Valoració: 9

    un joc de paraules, de trossos de temps ben arrenglerats, de situacions, de copets visuals... el que dius és senzill, humil, tendre... fins i tot sembla fàcil... aquesta és la bellesa de la teva poesia... és com un micro-guió de la vida diària... és bestialment fàcil, REAL!!!
    No paris d´escriure, la teva imaginació és una BOMBA poètica, com la teva terra, la nostra terra...

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582322 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com