Potser era delicte

M'he aprés dedins, llegint-te.
A poc a poc, sense remor
t'he manllevat els versos,
com un lladre furtiu.

Sóc un bocí de cada ànima
que he ensopegat en el temps,
t'he robat la saba de les paraules
sempre que n'he tingut l'ocasió,
pel plaer i el deliri que em produïen.

Potser era delicte. I si ho fos?

Tant de bo puguis perdonar-me,
car tens el temperament manyac,
mentre la ploma que t'escriu
molt de tard en tard, en ofrena,
és indòmita, austera i pregonament bella.



gypsy