Post-orgàsmic

Li he dit que l'estimo. Mentida. A vegades em passa, però no sóc jo qui parla, són l'adrenalina i les endorfines. Em fan dir coses que no toca quan no toca. El meu cos revolucionat i traïdor en estat orgàsmic.
Me n'aniré aviat. Li he dit que demà m'he de llevar d'hora. Una altra mentida. Demà em posaré a treballar a les 15.00 perquè s'ha anul·lat la reunió del matí. Però no tinc ganes de quedar-me a dormir. Mai en tinc. Sempre trobo una bona excusa per anar-me'n, i quan som al meu pis, sempre trobo alguna bona raó per sortir a fer una activitat després de jaure plegats. No m'agrada dormir amb ell. No m'agrada dormir amb ningú.
Francament no hi veig la gràcia en estar dormint tranquil·lament i de sobte trobar-se amb una massa corpòria al llit, que et fa d'obstacle per moure't lliurement.
Encara sento palpitar les meves entranyes, això sempre em passa després d'un orgasme, hi sento el batec del cor. Em pregunto com se sent ell, potser li hauria de preguntar, però no me'n sento capaç.
Som al llit, i m'abraça, com fa sempre, i jo tinc set o ganes d'anar al bany. Mentida! El que tinc són ganes de fugir d'aquí en aquest precís instant, no suporto la intimitat, no suporto tanta tendresa, no suporto tanta melositat. No puc. No vull confessions a mitja llum. Orgasme traïdor!! Xerramec!! Bocamoll!!!
Quanta nuesa junta en el mateix llit... i no parlo de la dels cossos, aquesta és fàcil... és la dels sentiments la que m'espanta... i si sense adonar-me'n m'adormo? I si mentre dormim topem i acabem abraçats? I si a l'endemà quan em desperto en aquesta posició, no em desagrada?