por per ella

Un altre cop la por s'apodera de mi. Un altre cop el meu camí es divideix en dues opcions: continuar amb l'avorriment, amb l'apatia i la infelicitat, o arriscar-me i lluitar per millorar professionalment, salvant la distància que em separarà de la meva família. Penso que ara és el moment de decidir, ja no em queda temps per fer massa canvis. El meu cicle per a ells s'està exhaurint. Però m'he d'enfrontar a la meva parella, l'he de convèncer de que la distància provarà el nostre amor. Que els quatre dies que estarem parlant per telèfon, sense veure'ns només ens farà sentir més junts quan ens trobem el divendres. La dinàmica de la nova oferta em farà ser creatiu, responsable; em permetrà viatjar per Europa i Espanya, em tornarà la vida que vaig perdre fa deu anys i que l'univers em posa ara en safata. Tinc por de no ser entés, de que el dubte provoqui inseguretat, de que la inestabilitat s'apoderi d'ella i no ho suporti, i em deixi. Si em posa entre l'espasa i la paret l'escolliré a ella, però llavors estarem sentenciats. Quina por. Necessito ajuda.