pollet esborrifat...

Un relat de: teresa serramia

Entremig de clofolles d’estrelles esberlades
amb l’ossa menor de pelfa entre els seus braços
la nit s’adorm.

Desperta el gall i canta
l’ou de l’aurora es trenca
i sense bec ni plomes ni piuleig, el dia ix
pollet esborrifat de l’hora nova.

amagades
ocultes com fa la vida al ventre de la mar
del fons del full desperten les paraules
i en un secret conjur
damunt l’escombra esgarrifada dels meus versos
s’enlairen i cavalquen
les bruixes xiscladisses de la por

i amb elles jo m’estimbo
pel vertigen sens fons
d’aquest abís

aquest
el del meu viure.







Comentaris

  • Un poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 04-04-2011 | Valoració: 10



    meravellós amb uns mots d’or dins un núvol de coto

    m’has fet recordar la sensació que es te al veure com un ou es va movent i trencant fins que surt el bec de un pollet

    m’encanten els teus poemes

    Josep



  • molt bonic poema[Ofensiu]
    joandemataro | 04-04-2011 | Valoració: 10

    teresa, ets una artista!!!!
    un petonet
    joan

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82633 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.