Poesia a Flor de Pell

La poesia arrela a la teva pell

com la llibertat al vent

i els somnis sota les ones,

com la història als papers,

com la lluita als carrers.

Subtil i poderosa,

com el silenci.

Arrela com la rosella

i com totes les males herbes,

esquerdant el seny

i els prats llaurats d'idees,

omplint els grisos de mil colors

i els jo de nosaltres,

trencant la realitat.

Arrela fent de la teva veu un crit,

del teu crit una utopia

i de la teva utopia un món nou,

que creix

i que explota dins del teu crani,

fins a expandir-se

més enllà dels conceptes