poema ZERO, sense sucre

sacarina doncs el teu poema, perquè és tendrament dolç. Ei...ara, en serio. Què hi ha més dolç que et facin callar per omplir el silenci de petons?...és fantàstic si es poden compartir silencis d'aquesta manera i trobar el camí ocult on s'amaga la tendresa. 1petonàs en veu baixa. ESPIRAL.

... perquè és bonic que la foscor de la persona a qui s'estima resti en el lloc que li correspon. Perquè és un gran acte d'amor que no ens expliquin els secrets més íntims. De vegades, el silenci és necessari... i respectar-ho és una bona manera d'estimar.


Gràcies.

Tapar-me la boca amb petons ..............
















Podria emmudir per sempre !!!!!!!!!!!!

Crec que sempre hi ha un món ocult dins de qualsevol persona, paratges que mai s'arriben a descobrir del tot, fins hi tot ni un mateix.
L'amor no hauria d'estar una excusa per intentar poseir el cos i la ment de ningú.
Tot allò que no té un espai per respirar s'ofega lentament...
M'agrada com has estructurat els versos i la serenitat que desprenen.

Jo també he estat de vacances, a veure si em vaig ficant al dia.
Una abraçada de les que escanyen!
Fins aviat!

...m'encanta, un poema fantàstic.

tens tantes coses dintre....

un petonet!

aquest poema de intimitats on mostres la cara oculta que tots tenim i quasi mai som capaços de mostrar, ni tan sols a la persona que pot conviure amb nosaltres.

Hi ha tot un univers en cada interior tancat, en cada ésser viu, lluny de totes les mirades.

Has tornat imparable.
Sempre és un goig llegir-te.

Petons gegants Capdelín!
No deixis mai de regalar-nos els teus poemes.


gypsy