pluja

un deix deliciós de malenconia...la pluja i tu...la resta, són complements per fer-te companyia...no sé...és el que m'ha inspirat. De totes maneres, molt bonic. 1petó ben fort. ESPIRAL.

relacionat amb el teu escrit m'ha vingut al cap una noieta francesa que escolto molt ara que es diu Émilie Simon, amb la cançó, òbviament, "Il pleut".

Aleix.

Fa temps que no et llegia i em quedo amb aquest. És la imatge que m'ha creat al cap que m'ha agradat molt. El final és preciós, ja ho crec, dels millors que t'he llegit. I la sensació que transmets prou viscuda!

T'he de dir alguna cosa algun dia per a trobar-nos i explicar-te les meves peripècies per les illes britàniques, i tu les teves per allí on hagis estat :-)

dona'm uns dies.

petons forts!

Xitus.

PS- El dia 9 d'octubre hi ha sessió de formació d'amics grans, ens hi trobarem oi ? jjajajajajajaja aquí els dessertors de l'esperit del projecte èxit...anirem a l'infern Silvieta...!