Ploro

bonic! Sí...no hi ha res pitjor que enyorar a algú o quelcom que mia has tingut...!Ho mitifiques tot...i llavors h enyores encara més!
Un petó!

Com és possible enyorar el que mai s'ha tingut?
Doncs sí, és possible. I ja de passada diré que fa molt mal enyorar allò que mai hem tingut.

Ho has plasmat d'una manera especialment bonica. Especialment, voldria destacar

"De nit,
perdut el cos en el buit:
solitud.
Et somnio amb ulls oberts.
Et desitjo amb braços nus".

Potser perquè ho he viscut, aquesta estrofa em sembla essencial. Remarcant la solitud, que a les nits sempre és més intensa, i el no poder dormir, i el somniar amb els ulls oberts, i els braços nus, que encara fa que la imatge es vegi més i més tristota.

Potser perquè m'he sentit terriblement identificada amb el poema el sento tan proper. És un poema preciós Llibre. Ara m'adono que no només ets una artista amb la prosa, sinó que amb la poesia també ets capaç de fer màgia.

Espero que continuis escrivint sempre, perquè tu vals.

Una abraçadota!!

G.

Jo també he sentit això algun cop, a vegades per algú que conec, d'altres per la absència d'una persona així al meu costat.

Felicitats! et seguiré llegint!

moher

d'emoció!És molt profund!^^ Molt tendre i carregat de tristesa, els amors no corresposts...Aiiis!Bueno que s'hi pot fer, no?Resignar-se i esperar a que algú de nou et faci tornar a creure en l'amor...^^ Mol bé de debó!

vull dir tres poemes. Primer aquest: el trobo molt aconseguit, m'agrada quan deixes la poesia més lliure, sentiments d'amor, d'amor no correspost, si l'he entès bé.
Penso en tu fora dels límits també m'ha emocionat, dedicat a una amiga (suposo) per la qual et preocupes. Maco.
M'explixcaven com havies plorat , aquest és més rígid dintre de la rima, el títol em recorda aquells títols del Segle d'Or, on els poetes es coneixien i es responien els uns als altres amb poemes nous.

Avui s'acaba la teva setmana, però no he acabat jo de llegir-te, que ho seguiré fent.
Un petó i espero que t'hagi agradat.
Glòria

pels comentaris.

LLIBRE

hola de 9!
tot i que llegit varies vegades que els poemes no són el teu fort i que et decantes + per la novel.la, t'ensurts molt bé!
m'ha agradat molt aquest poema i trobo que en el fons volem explikar els mateixos sentiments tu en "Ploro" que jo en "Aquesta nit".
Ànims!!

Gràcies, mar, per les teves paraules d'ànim. I celebro que t'hagi agradat. He de confessar que la poesia no és el meu terreny literari habitual (m'inclino per la novel·la), però m'ho passo bé escrivint de tant en tant alguns poemes i aquesta web em serveix per catapultar-los.
Procuraré visitar alguna que altra vegada la teva pàgina de relats publicats i, si s'escau, fer-ne algun comentari.

un poema preciós
que arriba al fons de l'ànima

felicitats pels teus escrits