Plaer

Sota la llum tènue de l'habitació
el seu cos nu, daurat pel sol, m'estima.
Ja no hi ha misteris sota el cel gris
sota seu només som reals tu i jo
res més existeix, ni tan sols el temors.
Ara, els seus llavis càlids i humits
ressegueixen les meves dolces corves.
Puc veure la seva espatlla sensual,
els seus profunds ulls clavats sobre mi
entre les vibracions ardents dels cossos.
Mentre rellisca la suor salada,
la tendresa de les nostres paraules
es barreja amb els gemecs ja ofegats.
I en el silenci etern de les ànimes
seguirem estimant-nos com sempre hem fet.