Placenta de l'univers

Estic molt pagat, com diem ací al poble, per la qualitat dels poemes presentats al 90è Repte Poètic. La imatge de "L'ull de Déu" ha trasbalsat molts companys, el mateix que em va passar a mi en veure-la.

I és curiós la diversitat de lectures que es fan de la mateixa imatge. Acabe de fer els comentaris als poemes del Jeremias i de l'Empar, i mentre que ell parlava de la mort del Sol, com sembla que és la formació d'aquest tipus de nebuloses, ella parlava de mirades nòmades, una magnífica metàfora d'aquests objectes astronòmics, per la seua velocitat i també per la seua solitut a l'Univers.

Tu en canvi t'has anat a l'altre extrem que el Jeremias. Mentre que ell parla de mort, tu ens estat parlant de la placenta, la pitança dels nous mons. I potser els dos teníu raó, ja que moltes vegades la vida surt de la mort, i podria ser que d'aquestes morts de les estrelles es genere el material pels nous naixements.

Tot un plaer haver estat una mica l'impulsor (al proposar la imatge) del teu magnífic poema.

Una forta abraçada!

FRANCESC

del no res generes