Plaça Catalunya

que els anys hi afegeixen el vidre d'una perspectiva d'adult. Hi ha mirades al passat que hauriem de conservar així, només amb les imatges, perquè en realitat no és possible recuperar ni el pensament ni la interpretació d'aquells moments. M'ha fet gràcia perquè el teu poema m'ha fet recordar imatges de la meva infància, molt semblants a les teves.
Una abraçada

Poesia de l'experiència, en la primera llarga estrofa, si se'n pot dir així a la primera sèrie d'onze versos, i el pensament que remunta un vol filosòfic a partir del material evocat, en els dos darrers versos.
Aquesta conclusió, en dos llargs i elegants versos, ens fa plantejar la manera en què assimilem les experiències a les que assistim amb la innocència i manca de barreres de la infància, l'edat de la curiositat infinita i la indefensió de les construccions mentals encara en beceroles, qualitats ambdues que agermanen els nens i els indigents.
Potser uns han perdut els que els altres han de guanyar encara, però tal vegada enmig d'un camí agitat, ple de soroll i de fúria, que diria el bard, no és clar quina és la direcció de tornada i quina la de vinguda. Sobretot en els somnis que el poeta ens reviu i on reviu les imatges llunyanes de la infància.

Salutacions,
franz

Encantat de llegir aquest poema teu,(el primer de l'any nou) amb els teus magnífics decasíl·labs, i amb l'enyor de l'infantesa com a tema poètic. Com sempre, te n'has sortit amb escreix, i has fet uns versos plens de tendresa pel temps que ja no tornarà mai més...
El temps de l'indigència!
Una forta abraçada!
FRANCESC