Pilotes fora!

Un relat de: xelofont

Estava suat. El partit havia acabat i ja m'havia quedat amb una sensació de cansament barrejada amb una agradable relaxació.
ÉS com cada dissabte; cada cop de cap, cada entrada, cada llançament, tots provoquen milers de gotetes que llisquen pel meu cos, cadascuna amb una historia diferent, que ajuden a destepar els porud de l'estrès i l'angoixa de cada dia. I quant et dutxes, fas lliscar tota la merda acumulada desde l'última suada i veus que es perd pel desaigua de la dutxa, i et sents nou i ferm, preparat per omplir altre vegada tots els teus porus de problemes i mal de caps.
Aquell dissabte no va ser diferent. Ja havia tornat a casa amb aquella sensació d'alliberament.
Vaig fer un bon àpat, era Gener, època en que la gana m'acompanya continuament i fer esport l'acaba d'estimular. Vaig pensar que era una llàstima que aquest estat no em durés almenys una setmana, que ja el dilluns es tornessin a tencar els porus i que tot el que entrés pels meus oïdes, ulls i nas m'acompanyès sense tenir cap possibilitat d'escapar fins el dissabte següent.
Aquell dia ho vaig veure clar. Havia de portar aquest gran sistema de desfogament, el futbol, fins a les últimes conseqüències.
Dit i fet: el diumenge vaig estar practicant per casa. Vaig diblar-me una cadira amb molta suavitat i vaig fúmer una bona patada a la nevera, un xut impresinant que la va trencar de dalt a baix. Vaig agafar la llet i em vaig disposar a llençar un centre al got. Amb setanta cops de cap vaig aconseguir ficar els dos terrosos de sucre dins el got i em vaig empassar tot el líquid d'un sol xut.
El diumenge va passar sense masses incidències. Vaig expulsar de casa un convidat molest, vaig trencar les meves dotze tasses de cafè amb llet i vaig fer una entrada molt dura a la televisió, lesionant-la de per vida.
Ja era dilluns, em vaig llevar i corrent per tota la casa, vaig anar fent lwes feines varies. Amb tant sols cinquanta-tres cpos de cap vaig aconseguir entrar els dos terrosos de sucre al cafè amb llet. Vaig disparar amb força el meu budell tot fent un gol pudorós al wàter, i vaig encastar una bona butifarra a la torradora, que estva en hores baixes i a punt de retirar-se de l'esport actiu per sempre més. Vaig discutir amb ella força estona i finalment va callar, sabia que jo tenia raó. Em disposava anar cap a la feina i ja al carrer anava diblant als contrincants que m'anaven de cara.
Parat al semàfor, vaig fer dos "amagos" de xutar provocant un accident amb tres lesionats, un dels quals dubto que pugui tornar a jugar més. Abans d'entrar a l'oficina vaig fer una brusca entrada a una dona que s´havia quedat sola a punt per rematar. Li vaig posar l'os a lloc ( abans que tot és l'esportivitat), i vaig entrar a la feina.
-Bon dia- em digué la secretaria.
Li vaig palpar els pits, per comprobar que les pilotes fossin realment oficials, i molt educadament, li vaig comunicar que estaven massa inflats per controlar-los bé.
Dins al despatx hi havia el meu cap, acompanyat d'un jugador molt robust, un bon defensa sens dubte. Me'l va presentar. Era representant de no ser quin equip i em va donar la seva tarja de presentació, jo vaig aixecar la meva i el vaig expulsar. Ell es va negar i el meu capità em demanava explicacions i jo veig girar la targeta cap a ell i també el vaig fotre fora.
El meu capità em va treure del camp especificant-me que era en fora de joc, jo no estava d'acord i em vaig encarar i amb vehemència li vaig recordar que li convindria tornar a repassar les regles del futbol.
Es va enfadar, jo em vaig començar a moure devant d'ell, sens dubte, em volia diblar. Va aconseguir-ho després de dos fintes, però jo, per darrera, em vaig tirar als seus peus amb la mala sort de trencar-li els lligaments exteriors del turmell dret. Rapidament vaig cridar a la massatgista.
Per l'altre cantó venia el representant de l'aquip rival, amb cara de pocs amics, el vaig intuir i vaig conseguir girar-me amb rapidesa i abans de que pugués reaccionar em vaig llençar en planxa sobre ell, també el vaig deixar plegat.
Mentre la massatgista mirava de curar al meu capità, vaig xutar-la per darrera i va quedar estesa sobre d'ell. El representant volia aixecar-se però el llançament d'un objecte pesat (un encenador de plata) li va anar a parar al cap tot obrint-li una bretxa al front, que el tornava a deixar estabornit altre vegada.
Vaig marxar indignat i poc disposat a tornar aquell camp ple d'aldarulls i gent molt poc esportiva.
A la mitja hora del partit em van trucar al mòbil i em van propinar una patada tant forta que em van enviar a les grades de l'INEM, tant forta va ser, que m'hi vaig passar quatre mesos, lesionat i sense equip.
Finalment, un equip estava interessat en els meus serveis, a pesar de la fama de marroller que m'havia guanyat.
Em van oferir un mes de prova amb possibilitats de quedar-m'hi. Em va semblar una bona oprortunitat i vaig fer un cop de cap, amb tanta mala sort que vaig partir la cella del que em feia l'entrevista, el capità d'un equip anomenat recursos humans.
Allò em va suposar dos anys més d'inactivitat.
Per fi he trobat feina: faig de porter en un equip que sempre juga de nit, juguem blancs contra negres,o grocs o qualsevol altre color, es igual.Tant sols m'han dit que haig d'aturar qualsevol intent de penetració dels que no siguin descolorits com nosaltres.
Crec que guanyem per golejada, encara que juguen amb ventatja ja que només es juga al nostre camp. El dia que anem al seu ja veurem que passa.
Alguna informació he rebut d'algun jugador que ha anat a jugar en algun camp on el color blanc era minoritari i m'han dit que també han guanyat .
Però també m'han comentat que com que el futbol es un esport de ratxes, tot s'acaba, i no m'extranyaria que en un futur no molt llunyà, les pilotes siguin blanques i les cames que les xutin siguin negres, grogues o marrons. Potser així els partits siguin més nets i els arbrites m'es justos, no ho sé.
De moment, mireu què us dic: millor seguir fent el que toca i pilotes fora!

Comentaris

  • humor![Ofensiu]
    vanesa | 29-04-2007 | Valoració: 9

    dona'm més humor!,en necessitem, , has aconseguit com sempre fer-me riure i això s'agraeix, del gran descubriment que he fet amb tu, sincerament crec que no es el millor relat,però la recompensa d'un somriure es infinita

  • Sencillament,genial.[Ofensiu]
    Farlak | 26-04-2007

    Sencillament,genial.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

xelofont

41 Relats

83 Comentaris

41524 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
ni penso el que escric, ni tinc guió, ni tan sols ho remiro, full o pantalla en blanc i a veure que surt.
Per tant no hi ha perfecció però espero que almenys el resultat sigui fresc i sincer.
Tinc un blog " un pirata anomenat peter pan", suposo que amb el títol ja es pot imaginar el que es pot trobar a dins, i en l'escriptura reclamo això de mi, la meva cara més infantil, ja que la madurés és un premi que mai he entés, tal com el planteja el món que vivim.
El meu mail per qualsevol detallet és xelofont@hotmail.com



blog: http://unpirataanomenatpeterpan.blogspot.com/