Cercador
PIERROT
Un relat de: teresa serramiaI me la vaig trobar posada aquella vida meva la de néixer.
I de tant petita que era semblava de joguina.
I quan passat un temps em va dir tu li vaig dir jo.
Només era una nina entre els seus braços.
Duia un vestit cosit amb fil número tres de la infantesa
i una màscara que no em van deixar triar de cap manera.
I me la vaig trobar posada i era com de vidre de mirall
jugant a màscares, el joc trampós de posa-i-treu.
Dins el mirall falaç era Arlequí ple de rombes barret i salts.
De sobte era assenyada Colombina embolicada en afers d’amor.
Després deia el mirall ets Pierrot, cara de neu empastifada
gronxant-te en talls de lluna confitada de tristesa
Penjada d’un fil duia la meva llagrimeta de fer pena.
I els dits del temps m’estiraven feta de plastelina.
Sota la màscara de carn ara sóc, sols, només,
un mim que plora.
Comentaris
-
Joc i paraula[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 05-03-2011 | Valoració: 10
com un joc i una paraula s'uneixen per fer una gran, grandíssima poesia. Això és el que he vist, després de rellegir-me aquesta meravella tres vegades (quan acabi d'escriure't aquest comentari, faré la quarta lectura). I és que la teva poesia s'ha de llegir serenament, gaudint de la forma tan original de lligar sobjecte, verb i predicat. Els adjectius són allà, on calen. I els adverbis, i els verbs. És molt original i enganxes. Fotografia sobre el paper, reflexions sobre la infantesa en temps de Carnestoltes. Aquest matí el fruiter del mercat del Poblenou anava disfressat de Superman. Home madur, disfressa infantil, però quina fruita més bona que té. Una abraçada ben dolça, poeta!
Aleix
-
FIUUUU!!![Ofensiu]panxample | 05-03-2011 | Valoració: 10
Amb un moment ha passat una vida, una vida de poeta que esta el seu moment més àlgid.
Enhorabona el trobo delicadament fantàstic.
avant -
Jocs de màscares[Ofensiu]franz appa | 04-03-2011
És la poesia un joc de màscares més, o una manera de desemmascarar la realitat que cada dia anem disfressant sota el joc de les rutines que aprenem i descartem i reelaborem?
Sembla que has encetat un cicle poètic que clava arrels i aprofundeix en els personatges de la Commedia dell'Arte. Un cicle molt prometedor, valorant aquests dos magnífics poemes que ens parlen de mascarades i de llàgrimes i vides de joguina que se'ns fan molt autèntiques. El joc, com la poesia, no deixa de ser una imitació i -potser- una iniciació a la vida.
Una abraçada,
franz
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
82613 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.