PIAZZA SAN MARCO

Un relat de: vallpetit


Hora baixa, el sol es va acomiadant. Només queda una aureola rodona difuminada, el cel és gris i quiet, amb núvols blancs, veig una boirina com un tul de gasa...
Sento música de fons, veig gent que camina, gent que travessa la plaça: en diagonal, en línea recta, fent "zigues-zagues", cap aquí, cap allà,...
És una tarda tranquil·la, estic assentat a la terrassa del "Café Florian", contemplant la magnitud del "Campanile", un retall del "Palazzo Ducale", la "Basilica de San Marco", la torre del rellotge,... Sento el repic de les campanes. El sol encara persisteix, més petit, més difuminat, música celestial.
El sol continua present, l'aureola és molt més petita, el cel resta quiet, molt quiet.
Sobre la taula del Cafè, l'ampolla buida d'aigua "Perrier", el sol encara dura, el cel està tranquil, difuminat, blanquinós.

Comentaris

  • Bon relat!![Ofensiu]
    ari_84 | 09-07-2009

    Una bona manera de veure el dia a marxar...
    Felicitats!!!

  • descripccio molt adient[Ofensiu]
    encarnit | 09-07-2009 | Valoració: 8

    bon relat, descricpciio molt real del que passa al cel i la terra